La veritat és que podria dir-se que tota la seva vida ha estat dedicada a la Gramenet. Victor Diaz Biarnes, amb 41 anys a sobre, va formar part de la Grama com a jugador, com a entrenador d’equips inferiors i, ara en l’actualitat, és el màxim responsable de l’equip benjamí «B» dins del que és la Fundació. En fi, el seu amor pel club en una època gloriosa i en aquests moments és una cosa que no té discussió.
-La Veritat-comenta Víctor- mai he deixat d’estar vinculat al que va ser la Gramenet en el seu dia, d’una o d’una altra manera, fins al punt que quan tot apuntava a la seva desaparició, després d’aquesta etapa brillant amb Antonio Morales, hem queia el món a sobre, i això que en l’últim tram només vaig ser només un simple espectador.
-Bé, el pitjor ja va passar i ara amb el que és ja la Fundació Esportiva Grama, les coses han canviat i molt no?
-Han canviat i per bé. Antonio Morales, que fa dos anys va tenir la meravellosa idea d’adquirir un compromís i donar-li forma a la Fundació, va donar amb la tecla. En tan sols dos anys s’ha aconseguit comptar amb nombrosos equips i amb més de 600 xavals participant del dia a dia. És una cosa que no es pot calcular materialment, però si esportiva i socialment.
-En què et bases per dir això?
– Penso en diverses coses, però podria posar, per exemple, les instal·lacions. Amb l’última etapa de l’UDA Gramenet, quan tot apuntava pràcticament la desaparició, les instal·lacions estaven en plena decadència, donava autèntica pena. En fer-se càrrec la Fundació Esportiva Grama del que és tot al Nou Municipal, les coses van canviar. Ara torna a ser un gust passejar per tot el que és el camp … vestidors, vestíbuls, terreny de joc. En fi, el que ha de ser indispensable per a unes instal·lacions esportives.
-La Qüestió és que això ja no és un somni, sinó una realitat, Victor.
-Si, un somni que té cada dia un munt de xavals i d’entrenadors, donant-li vida a tot el que conforma la Fundació. Cal veure com jornada a jornada entrenen una sèrie d’equips, esperant amb il·lusió que arribi el cap de setmana per disputar el partit de lliga.
– Aquest ha de ser el teu cas i el dels nois que formen el benjamí «B» que és l’equip en què figures com a entrenador responsable.
-Doncs Si -apunta Víctor- per a mi és un hobby i no una obligació. Ens prenem els entrenaments molt seriosament, tant els nois com jo, i estic segur que en els altres equips de la Fundació ha de ser exactament igual.
-¿ Què se sent en treballar amb xavals d’entre vuit i deu anys?
-La Veritat, un grau de satisfacció enorme. Els nois són autèntiques esponges i absorbeixen tot allò que els hi comuniques. És més, jo diria que cada dia et sorprenen amb alguna cosa nova.
-Però També hi haurà mals moments no?
-Quan Guanyes un partit estàs content, però quan perds la cosa canvia. M’he trobat amb xavals desconsolats plorant per haver perdut. Jo sempre els indico que guanyar és important, però que també cal aprendre de les derrotes.
-Van Passant les temporades i els jugadors van pujant de categoria per edat, marxen… Què et queda a tu de tot el que has viscut amb ells?
-Hi ha una mica de tot. Un cert sentiment, no com explicar-t’ho. En qualsevol cas, em quedo amb el fet que si d’aquí a quinze o vint anys algun d’ells han triomfat i es recorden de mi, tinc mes que suficient.
-És com un intercanvi desinteressat. I en el cas de la Fundació Esportiva Grama? Què et dóna?
– El sentir-me valorat, l’experiència que m’està aportant i conviure amb la resta de persones que la formen.
Gràcies Víctor per concedir-nos aquesta entrevista i molta sort pel teu Benjamí B.
[divider]
La verdad es que podría decirse que toda su vida ha estado entregada a la Gramenet. Victor Diaz Biarnes, con 41 años a cuestas, formó parte de la Grama como jugador, como entrenador de equipos inferiores y, ahora en la actualidad, es el máximo responsable del equipo benjamín “B” dentro de lo que es la Fundación. En fin, su amor por el club en una época gloriosa y en estos momentos es algo que no tiene discusión.
-Lo cierto-comenta Victor-, nunca he dejado de estar vinculado a lo que fue la Gramenet en su día, de una o de otra manera, hasta el punto que cuando todo apuntaba a su desaparición, tras esa etapa brillante con Antonio Morales, a mi se me caía el mundo encima, y eso que en el ultimo tramo solo fui un mero espectador.
-Bueno lo malo pasó y ahora con lo que es ya la Fundación Deportiva Grama, las cosas han cambiado y mucho ¿no?
-Ha cambiado y para bien. Antonio Morales, que hace dos años tuvo la maravillosa idea de adquirir un compromiso y darle forma a la Fundación, dio con la tecla. En tan sólo dos años se ha conseguido contar con numerosos equipos y con mas de 600 chavales participando del día a día. Es algo que no se puede calcular materialmente, pero si deportiva y socialmente.
-¿En que te basas para decir esto?
-Pienso en varias cosas, pero podría poner, por ejemplo, las instalaciones. Con la ultima etapa de la UDA Gramenet, cuando todo apuntaba prácticamente la desaparición, las instalaciones estaban en plena decadencia, daba autentica pena. Al hacerse cargo la Fundación Deportiva Grama de lo que es todo el Nou Municipal, las cosas cambiaron. Ahora vuelve a se un gustazo pasearte por todo lo que es el campo…vestuarios, vestíbulos, terreno de juego. En fin, lo que debe ser indispensable para unas instalaciones deportivas.
-La cuestión es que esto ya no es un sueño, sino una realidad, Victor.
-Si, un sueño que tiene cada dia un montón de chavales y de entrenadores, dándole vida a todo lo que conforma la Fundación. Hay que ver como jornada a jornada entrenan una serie de equipos, esperando con ilusión que llegue el fin de semana para disputar el partido de liga.
-Que ese debe ser tu caso y el de los muchachos que forman el benjamín “B” que es el equipo en el que figuras como entrenador responsable.
-Pues si-apunta Victor-, para mi es un hobby y no una obligación. Nos tomamos los entrenamientos muy en serio, tanto los chicos como yo, y estoy seguro que en los otros equipos de la Fundación debe ser exactamente igual.
-¿ Qué se siente al trabajar con chavales de entre ocho y diez años ?
-La verdad, un grado de satisfacción enorme. Los chicos son autenticas esponjas y absorben todo aquello que les comunicas. Es más, yo diría que cada día te sorprenden con algo nuevo.
-Pero también habrá malos momentos ¿no?
-Cuando ganas un partido estás contento, pero cuando pierdes la cosa cambia. Me encontrado con chavales desconsolados llorando por haber perdido. Yo siempre les indico que ganar es importante, pero que también es necesario aprender de las derrotas.
-Van pasando las temporadas y los jugadores van subiendo de categoría por edad, se van… ¿ Qué te queda a ti de todo lo vivido con ellos ?
-Hay un poco de todo. Un cierto sentimiento, no se como explicártelo. En cualquier caso, me quedo con el hecho de que si dentro de quince o veinte años alguno de ellos han triunfado y se acuerdan de mi, tengo mas que suficiente.
-Es como un intercambio desinteresado. ¿ Y en el caso de la Fundación Deportiva Grama ? ¿Qué te da ?
– El sentirme valorado, la experiencia que me está aportando y convivir con el resto de personas que la forman
