Fundació Júpiter «A» 0 – Cadet «B» 2

Dissabte. Quatre de la tarda. Municipal de l’CEM Júpiter. Aquest era el dia, l’hora i el lloc del partit entre el primer classificat: el nostre cadet B; i el tercer classificat de la competició, el cadet A de la Fundació P. C.E. Júpiter.

Si guanyaven els forans, sentenciaven les esperances de ser campió dels gris-grana, i així va ser.

El partit, en els compassos inicials es va moure sota del previst, respecte pel rival i precaucions per les dues parts, encara que amb una diferència essencial: els de la Fundació Grama van ser gairebé, totalment dominadors de la disposició de la pilota, fent vàlid allò de què la millor defensa és un bon atac.

Aquest factor va ser el culpable que, pràcticament es jugués al mig camp dels locals i que Miguel i Yeray posessin un clar 0-2 abans de la mitja part. Malgrat tot, els partits tenen un gran component d’atzar i després d’un bon contraatac dels locals, un innocent penal dels visitants li va donar l’oportunitat al Júpiter d’escurçar distàncies. Aquest atzar va voler que el penal es llancés fora dels tres pals i, d’aquesta manera, es conservés l’avantatge.

La segona part, per als de la Verneda, era un matar o morir, i això els va fer ser molt més actius en la pressió, buscant algunes ocasions amb què escurçar distàncies i poder optar a puntuar. A més, després de l’expulsió d’un component de l’equip dels de Santa Coloma, tot semblava de cara.

Res més lluny de la realitat, ja que malgrat tot, els blaus van ser capaços de, a través de la pilota, aconseguir tenir al rival controlat i no sentint grans dificultats en defensa. Abans d’acabar, una desgràcia: fractura de canell amb desplaçament de Bruno que deixa un sabor agredolç després del partit.

Tant de bo, en la pròxima jornada, a casa, es pugui aconseguir el triomf i, d’aquesta manera, el campionat.

Els components del cos tècnic es van mostrar molt satisfets i ens van deixar aquestes paraules: «Sabíem que els tres punts d’avui eren molt importants per eliminar a un rival directe i l’equip ha tingut una personalitat aclaparadora. Tot i les adversitats en forma d’expulsió i de greu lesió d’un company, la maduresa i confiança amb què han jugat són dignes d’elogi. No sabem què passarà d’aquí a final de temporada, però mai és fàcil guanyar 11 partits consecutius i ens sentim molt orgullosos d’aquests jugadors. Sens dubte, malgrat tot, vam marxar una mica tristos per la lesió de Bruno. Li desitgem que es recuperi tan aviat com es pugui i així pugui tornar a gaudir del futbol i el futbol d’ell.»


Fundació Júpiter «A» 0 – Cadet «B» 2

Sábado. Cuatro de la tarde. Municipal del CEM Júpiter. Ese era el día, la hora y el lugar del partido entre el primer clasificado: nuestro cadete B; y el tercer clasificado de la competición, el cadete A de la Fundació P. C.E. Júpiter.

Si ganaban los foráneos, sentenciaban las esperanzas de campeonar de los gris-grana, y así fue.

El partido, en los compases iniciales se movió bajo lo previsto, respeto por el rival y precauciones por ambas partes, aunque con una diferencia esencial: los de la Fundació Grama fueron casi por completo dominadores de la disposición de la pelota, haciendo válido aquello de que la mejor defensa es un buen ataque.

Ese factor fue el culpable de que, prácticamente se jugara en el medio campo de los locales y que Miguel y Yeray pusieran un claro 0-2 antes del descanso. A pesar de todo, los partidos tienen un gran componente de azar y tras un buen contraataque de los locales, un inocente penalti de los visitantes le dio la oportunidad al Júpiter de acortar distancias. Ese azar quiso que el penalti se lanzara fuera de los tres palos y, de esta manera, se conservara la ventaja.

La segunda parte, para los de la Verneda, era un matar o morir, y eso les hizo ser mucho más activos en la presión, buscando algunas ocasiones con las que acortar distancias y poder optar a puntuar. Además, tras la expulsión de un componente del equipo de los de Santa Coloma, todo parecía de cara.

Nada más lejos de la realidad ya que, a pesar de todo, los azulones fueron capaces de, a través de la pelota, conseguir tener al rival controlado y no sintiendo grandes apuros en defensa. Antes de acabar, una desgracia: fractura de muñeca con desplazamiento de Bruno que deja un sabor agridulce tras el partido.

Ojalá, en la próxima jornada, en casa, se pueda lograr el triunfo y, de esta manera, el campeonato.

Los componentes del cuerpo técnico se mostraron muy satisfechos y nos dejaron estas palabras: «Sabíamos que los tres puntos de hoy eran muy importantes para eliminar a un rival directo y el equipo ha tenido una personalidad aplastante. A pesar de las adversidades en forma de expulsión y de grave lesión de un compañero, la madurez y confianza con la que han jugado son dignas de elogio. No sabemos qué pasara de aquí a final de temporada, pero nunca es fácil ganar 11 partidos consecutivos y nos sentimos muy orgullosos de estos jugadores. Sin duda, a pesar de todo, nos marchamos algo tristes por la lesión de Bruno. Le deseamos que se recupere lo antes posible y así pueda volver a disfrutar del fútbol y el fútbol de él.»