Ismael Poveda, als seus quaranta anys d’edat, és un dels membres de la Fundació Esportiva Grama sobre el qual ha recaigut la responsabilitat de coordinar la preparació física de tots els equips de l’entitat, i molt en particular la del Juvenil «A». Ell es preocupa que els xavals estiguin al màxim en cada partit i que el seu fons físic no decaigui en cap moment, per això es veu obligat a generar i aportar coses noves dins del que és la preparació, el dia a dia dels futbolistes, per tal de no caure en la rutina.
– L’ésser preparador físic en un equip, s’ha convertit en un fet molt important. Antigament, era difícil pensar que aquesta àrea dins del món de la pilota i, en tots els esports en general, arribaria aquest nivell tan demanadado. Avui ja és una realitat, el que han canviat les coses no?
– Doncs la veritat és que sí. La preparació física és un dels pilars en l’esport d’avui dia, i en el futbol per descomptat que també.
– Diuen que els jugadors això d’exercitar físicament no els atrau tant com el fet de treballar amb la pilota, és cert?
– Sí, es pot donar el cas en alguns, però aquí la preparació física està relacionada sempre amb la pilota. És una manera de fer més amè el treball. De fet els paràmetres van canviat permanentment, encara que sempre hi ha la imaginació.
– Al marge de la teva dedicació al Juvenil «A», tens la responsabilitat de coordinar l’apartat físic de la resta d’equips. Com portes les dues funcions?
– Bé, molt bé. M’agraden les dues facetes. És cert que amb el Juvenil «A» estic més en contacte, però això no m’impedeix fer el seguiment de la resta d’equips.
– Molts, molts equips la veritat sigui dita. La Fundació s’ha fet gran en poc temps, què et sembla?
– D’un mèrit extraordinari. És un experiència singular per tot el que s’ha aconseguit en poc temps. Tants equips, en una línia no només competitiva, sinó també de formació, podria ser impensable per a alguns, encara que avui ja és una realitat consolidada.
– Amb possibilitats de créixer?
– El cert és que tot això per mi és una veritat creixent.
– Es pot anar a més?
– Home, això ja és més complicat. Organitzar tot el que ja existeix ha portat el seu temps. Estic convençut que si està a la mà dels dirigents, es pot anar a més. De totes maneres, sempre cal comptar amb una estructura sòlida com n’hi ha en aquests moments. Al final els límits els posa les possibilitats reals que existeixen pel que fa a la infraestructura.
– De tot això, què és el que et portes a casa?
– La satisfacció de treballar per a una gran entitat, el que t’arriba a enriquir cada dia i poder treballar amb persones que mereixen la pena.
– Que no és poc. Moltes gràcies per tot.
Ismael Poveda, a sus cuarenta años de edad, es uno de los miembros de la Fundació Esportiva Grama sobre el que ha recaído la responsabilidad de coordinar la preparación física de todos los equipos de la entidad, y muy en particular la del juvenil «A». Él se preocupa que los chavales estén a tope en cada partido y que su fondo físico no decaiga en ningún momento, para ello se ve obligado a generar y aportar cosas nuevas dentro de lo que es la preparación, el día a día de los futbolistas, con el fin de no caer en la rutina.
– El ser preparador físico en un equipo, se ha convertido en un hecho muy importante. Antiguamente, era difícil pensar que este área dentro del mundo del balón y, en todos los deportes en general, alcanzaría ese nivel tan demanadado. Hoy ya es una realidad. Lo que han cambiado las cosas ¿no?
– Pues la verdad -comenta Ismael Poveda- es que sí. La preparación física es uno de los pilares en el deporte de hoy día, y en el fútbol por supuesto que también.
– Dicen que a los jugadores eso de ejercitarse físicamente no les atrae tanto como el hecho de trabajar con el balón ¿Es cierto?.
– Sí, se puede dar el caso en algunos, pero aquí la preparación física está relacionada siempre con el balón. Es una manera de hacer mas ameno el trabajo. De hecho los parámetros van cambiado permanentemente, aunque siempre está la imaginación.
– Al margen de tu dedicación al juvenil «A», tienes la responsabilidad de coordinar el apartado físico de los restantes equipos ¿Cómo lo llevas las dos funciones ?.
-Bien, muy bien. Me gustan las dos facetas. Es cierto que con el juvenil «A» estoy mas en contacto, pero ello no me impide llevar el seguimiento de los restantes equipos.
– Muchos, muchos equipos la verdad sea dicha. La Fundació se ha hecho grande en poco tiempo ¿Qué te parece ?
– De un mérito extraordinario. Es un experiencia singular por todo lo que se ha conseguido en poco tiempo. Tantos equipos, en una linea no solamente competitiva, sino también de formación, podría ser impensable para algunos, aunque hoy ya es una realidad consolidada.
– ¿ Con posibilidades de crecer ?
– Lo cierto es que todo esto para mi es una verdad creciente.
– ¿Se puede ir a más ?
– Hombre, eso ya es mas complicado. Organizar todo lo que ya existe ha llevado su tiempo. Estoy convencido que si está en la mano de los dirigentes, se puede ir a más. De todos modos, siempre hay que contar con una estructura solida como la hay en estos momentos. Al final los límites los pone las posibilidades reales que existen en cuanto a la infraestructura.
– De todo esto ¿ Qué es lo que te llevas a casa ?.
– La satisfacción de trabajar para una gran entidad, lo que te llega a enriquecer cada día y poder trabajar con personas que merecen la pena.
– Que no es poco. Muchas gracias por todo.
