Aquesta setmana el protagonista de l’entrevista setmanal és: Carlos Balcarreras López. Es tracta de l’extrem i també davanter de l’equip Amateur de la Fundació Esportiva Grama; i curiosament va començar la seva carrera jugant de lateral esquerre.
Carlos va néixer un 14 de gener de 1992 i abans d’arribar al club va fer una gran temporada a l’equip veí, CF Singuerlín, on va marcar molts gols. Aquest any segueix gaudint del futbol a Santa Coloma, ara amb el somni i objectiu entre cella i cella d’ascendir a Tercera Catalana.
– Com comença la teva carrera futbolística?
– Va començar jugant als cinc anys al Singuerlín CF on vaig estar 3/4 anys després em va venir a buscar la UDA Gramenet, aquí vaig estar cinc anys. En el tercer any em va venir a veure el Barça i em vaig anar fer les proves, jo era del Madrid i a més els meus amics eren a la Grama així que decideixo no seguir allà perquè no em sentia bé. Després de la Gramenet em vaig anar al Badalona quatre anys.
Vaig acabar el meu últim any de Juvenil al Llefià i després em vaig anar a Quarta Catalana en el meu primer any de Amateur, en Singuerlín, 3 anyets. L’any passat vaig tornar a la UDA Gramenet, allà vaig estar poc a Tercera Divisió, em van comentar unes coses i després no es van complir, jo volia tenir més minuts i em vaig anar al Singuerlín que estava a Segona Catalana. I aquest any Ramon em va tornar a trucar per venir a la Fundació.
– I arribes a la FEGrama, com?
– Ramón em va tornar a trucar a final d’any, em va comentar que hi havia un projecte molt bonic i ambiciós aquí. Ens va comentar com es farien les coses, em va agradar tot el que van comentar. M’ho vaig pensar uns dies i vaig decidir quedar-me i les coses estan sortint molt bé. Personalment estic molt content; hem creat un grup jove, amb qualitat, molt bon rotllo, és una gran família i anem millorant poc a poc.
– El canvi de categoria és molt gran?
– El canvi és molt gran, es nota. Confiava en Ramón ja que el conec de fa molt, em deia que s’anava a formar un gran equip i quan vaig veure els companys no vaig dubtar en què s’anava a fer un gran any. La qualitat de la categoria és molt baixa però al tenir jugadors d’una qualitat alta fa que no perdem el ritme de categories més altes ja que tenim jugadors per estar a Segona Catalana.
– Després del Dos Rius ve el partit davant el Cabrera «B», és el rival a batre en lliga?
– La veritat és que si. Hem de seguir treballant igual que fins ara, després de la primera derrota l’equip segueix fort però ara tenim al Cabrera empatat a punts amb nosaltres; ells segueixen molt forts i ens van a exigir molt.
– Et va sorprendre veure a la plantilla un jugador de la talla de Yosuke Sato (va passar d’estar a Tercera Div. a Quarta Cat.)?
– Si, la primera vegada que el vaig veure em vaig alegrar molt. Com a jugador té una qualitat enorme, podria seguir jugant a Tercera o fins i tot Segona B, és el «pulmó de l’equip». Un jugador increïble i una gran persona. Pots explicar-li qualsevol cosa que t’escoltarà malgrat costar-li l’idioma, dóna alegria al grup i crea molt bon ambient a l’equip.
– Quins jugadors destacaries de l’equip?
– Primer com he dit abans Sato, un jugador amb gran qualitat. També destacar a Santi De La Rica, ve de jugar a Irún a Tercera i a Catalunya gairebé juga a Segona B; un jugador amb experiència, té moltes idees, et dóna molts consells, a dalt dóna molta mobilitat al joc i té una gran definició.
Al migcamp destacaria a Kévin que té molt bona tècnica, un jugador que anima molt i que podria estar en categories més altes. I finalment destacaria al nostre porter Fran; et dóna moltíssima seguretat i és un porter que quan tens un dia dolent saps que apareixerà.
– Què pots explicar de Ramon Carranza, el teu entrenador?
– El conec de fa molts anys, sempre m’ha agradat com a entrenador. Una persona que sap quan és moment de fer broma i de posar-se seriós. Vaig tenir la gran sort de tenir-lo a ell al costat de Toni Díaz (ara treballant a Xina) al CF Badalona, i em van agradar molt. A més és una persona amb la que pots parlar de qualsevol cosa, es com un amic fora del camp.
– Què penses del projecte de la Fundació Esportiva Grama?
– És un projecte del qual em van parlar l’any passat. De petit era a la UDA Gramenet i Antonio Morales era el president, era el moment en què el club era gran després tot es va enfonsar amb diferents directives…. i ara amb la tornada d’Antonio a Santa Coloma amb la Fundació fa que es torni a veure un gran projecte i un gran equip. A més vam tenir una xerrada amb el president que ens va comentar que és un projecte a llarg termini i que esperava que en uns 3/4 anys el primer equip estigués en bones categories.
– Com s’esta portant la directiva amb vosaltres?
– No tenim queixa, s’estan portant molt bé amb tots. Primer el canvi enorme que li van fer a totes les instal·lacions del Nou Municipal i aquest any ja tenim calefacció. Tenim fisio, metge, tenim molt material per a entrenaments. Estem molt contents amb ells.
– Per finalitzar un desig per al 2015.
– Principalment complir els nostres objectius, el primordial és l’ascens. A més ens agradaria acabar com els més golejadors i menys golejats del grup.
– Moltes gràcies Carlos per prestar teu temps i parlar de tot.
Esta semana el protagonista de la entrevista semanal es: Carlos Balcarreras López. Se trata del extremo y también delantero del equipo Amateur de la Fundació Esportiva Grama; y curiosamente empezó su carrera jugando de lateral izquierdo.
Carlos nació un 14 de enero de 1992 y antes de llegar al club hizo una gran temporada en el equipo vecino, CF Singuerlín, donde marcó muchos goles. Este año sigue disfrutando del fútbol en Santa Coloma, ahora con el sueño y objetivo entre ceja y ceja de ascender a Tercera Catalana.
– ¿Cómo empieza tu carrera futbolística?
– Empiezo jugando a los cinco años en el Singuerlín CF donde estuve 3/4 años después me vino a buscar la UDA Gramenet, aquí estuve cinco años. En el tercer año me vino a ver el Barça y me fui hacer las pruebas, yo era del Madrid y además mis amigos estaban en la Grama así que decido no seguir allí porque no me sentía bien. Tras la Gramenet me fui al Badalona cuatro años.
Acabé mi último año en el Llefià y después me fui a Cuarta Catalana en mi primer año de Amateur, en Singuerlín, tres añitos. El año pasado volví a la UDA Gramenet, allí estuve poquito en Tercera División, se me comentaron unas cosas y después no se cumplieron, yo quería tener más minutos y me fui al Singuerlín que estaba en Segunda Catalana. Y este año Ramón me volvió a llamar para venir a la Fundació.
– Y llegas a la FEGrama, ¿cómo?
– Ramón me volvió a llamar a final de año, me comentó que había un proyecto muy bonito y ambicioso aquí. Nos comentó como se harían las cosas, me gustó todo lo que comentaron. Me lo pensé unos días y decidí quedarme y las cosas están saliendo muy bien. Personalmente estoy muy contento; hemos creado un grupo joven, calidad, muy buen rollo, es una gran familia y es vamos mejorando poco a poco.
– ¿El cambio de categoría es muy grande?
– El cambio es muy grande, se nota. Confiaba en Ramón ya que lo conozco de hace mucho, me decía que se iba a formar un gran equipo y cuando vi a los compañeros no dude en que se iba hacer un gran año. La calidad de la categoría es muy baja pero al tener jugadores de una calidad alta hace que no perdamos el ritmo de categorías más altas pues tenemos jugadores para estar en Segunda Catalana.
– Tras el Dos Rius viene el partido ante el Cabrera «B», ¿es el rival a batir en liga?
– La verdad es que si. Tenemos que seguir trabajando igual que hasta ahora, tras la primera derrota el equipo sigue fuerte pero ahora tenemos al Cabrera empatado a puntos con nosotros; ellos siguen muy fuertes y nos van a exigir mucho.
– ¿Te sorprendió ver en la plantilla un jugador de la talla de Yosuke Sato (pasó de estar en Tercera Div. a Cuarta Cat.)?
– Si, la primera vez que lo vi me alegré mucho. Como jugador tiene una calidad enorme, podría seguir jugando en Tercera o incluso Segunda B, es el «pulmón del equipo». Un jugador increíble y una gran persona. Puedes contarle cualquier cosa que te escuchará pese a costarle el idioma, da alegría al grupo y crea muy buen ambiente en el equipo.
– ¿Qué jugadores destacarías del equipo?
– Primero como he dicho antes Sato, un jugador con gran calidad. También destacar a Santi De La Rica, viene de jugar en Irún en Tercera y en Cataluña casi juega en Segunda B; un jugador con experiencia, tiene muchas ideas, te da muchos consejos, arriba da mucha movilidad al juego y tiene una gran definición.
En el mediocentro destacaría a Kévin que tiene muy buena técnica, un jugador que anima mucho y que podría estar en categorías más altas. Y por último destacaría a nuestro portero Fran; te da muchísima seguridad y es un portero que cuando tienes un día malo sabes que aparecerá.
– ¿Qué puedes contarnos de Ramón Carranza, tú entrenador?
– Lo conozco de hace muchos años, siempre me a gustado como entrenador. Una persona que sabe cuando es momento de bromear y de ponerse serio. Tuve la gran suerte de tenerlo a él junto a Toni en Badalona, y me gustaron mucho. Además es una persona con la que puedes hablar de cualquier cosa, como un amigo fuera del campo.
– ¿Qué piensas del proyecto de la Fundació Esportiva Grama?
– Es un proyecto del que me hablaron el año pasado. De pequeño estaba en la UDA Gramenet y Antonio Morales era el presidente, era el momento en el que el club era grande después todo se vino abajo con diferentes directivas…..y ahora con la vuelta de Antonio a Santa Coloma con la Fundació hace que se vuelva a ver un gran proyecto y un gran equipo. Además tuvimos una charla con el presidente que nos comentó que es un proyecto a largo plazo y que esperaba que en unos 3/4 años el primer equipo estuviera en buenas categorías.
– ¿Cómo se esta portando la directiva con vosotros?
– No tenemos queja, se están portando muy bien con todos. Primero el cambio enorme que le hicieron a todas las instalaciones del Nou Municipal y este año ya tenemos calefacción. Tenemos fisio, médico, tenemos mucho material para entrenamientos. Estamos muy contentos con ellos.
– Para finalizar un deseo para 2015.
– Principalmente cumplir nuestros objetivos, el primordial es el ascenso. Además nos gustaría acabar como los más goleadores y menos goleados del grupo.
– Muchas gracias Carlos por prestarnos tu tiempo y hablarnos de todo.
