Ángel Dolz: «El futur de la Fundació és prometedor»

19/11/2015
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Antonio Morales i Ángel Dolz

Ens hem proposat cada mes entrevistar algun jugador jugador històric de la UDA Gramenet, el mes passat vam tenir al porter Antonio Morales i aquest mes tenim el davanter Ángel Francisco Dolz Julián (31/01/1970, Barcelona). Dolz va defensar la samarreta de la Grama durant 6 temporades, jugant 4 fases d’ascens a Segona A i acabant com a màxim golejador de la Grama a Segona B (52 gols).

– Quins records tens d’aquella època gloriosa en què vas estar?

– Sobretot són records molt positius tant a nivell esportiu com a nivell personal. Guardo molt bons records tant de companys, afició com evidentment a nivell esportiu que era pel que estàvem aquí. Va ser una etapa inoblidable.

– Vas ser un dels jugadors importants d’aquesta UDA Gramenet, el màxim golejador de la Grama a Segona B. En algun moment se’t passava pel cap arribar a ficar tants gols?

– La veritat que no perquè a més en la primera temporada vaig coincidir amb Edel que era un altre davanter que tenia molta qualitat, però aquest any em sortia tot. Marcava gairebé cada partit i ell que tenia més qualitat tècnica que jo no tenia l’encert de cara a gol aquest any, en canvi jo cada vegada que sortia marcava, així que vaig acabar jugant jo més que ell.

Ja en els anys següents tot va anar rodat. I això que fixa’t jo arribava al club després de tres grans anys al Júpiter i jo pensava el que m’ha passat al Júpiter no em va ha passar en cap lloc però és que vaig venir aquí i gairebé que es va superar. La repercussió mediàtica era brutal i jugàvem contra clubs que havien estat a Primera Divisió com Levante, Murcia, Elche, Hércules… i ens codejaven amb ells.

– Vas viure el canvi de camp. Vas poder jugar al Municipal del Fondo i també al Nou Camp Municipal de Santa Coloma.

– El camp antic era una autèntica olla a pressió, allò era espectacular. L’ambient i la dinàmica de l’equip que havia pujat de Tercera a Segona B no es va veure afectada i ens vam posar a dalt en les primeres jornades, i llavors estar en les primeres posicions lluitant amb equips com Levante, Elche, Manlleu que recordo que tenia un gran equip, i això va fer que la gent es bolcarà i cada partit a casa era una passada.

Fins i tot recordo haver jugat un partit de Copa del Rei al camp del Júpiter contra el Celta perquè al Municipal del Fondo actuaven El Último de la Fila, i va ser impressionant perquè l’afició va venir en massa ha recolzar-nos. I llavors va arribar el canvi de camp, al principi pensàvem que el canvi d’ubicació podia afectar l’afició però no va ser així, la gent va seguir animant a l’equip.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

– En quins altres equips has estat jugant?

– Vaig començar al Prat a Preferent, d’allí vaig anar al Júpiter a Tercera Divisió. Després vaig fitxar per la UDA Gramenet on vaig estar quatre anys, vaig estar un any a Figueres i vaig tornar de nou a la Grama on vaig estar dos anys més. I la meva última etapa va ser a Gavà, Cornellà, Vilanova i vaig finalitzar a l’Europa.

A més després el meu primer any a la Gramenet em van trucar de l’Extremadura que era a Segona Divisió; finalment en pretemporada després de quatre mesos allà l’entrenador em va comentar que no comptava amb mi. Així que quan Antonio Morales va saber que tenia dificultats per quedar-me aquí doncs em va trucar per tornar, em van cridar diversos equips però vaig preferir tornar a casa.

– Després retirar-te segueixes vinculat d’alguna manera al futbol?

– Els dos primers anys vaig estar amb Ferran Manresa com el seu preparador físic al Castelldefels de Tercera Divisió, vaig estar dos anys però en el moment que Ferran el deixa jo també ho faig. I des de llavors res, i això va ser al gener de 2007.

– Quina relació tens amb Antonio Morales? I, què et sembla el seu nou projecte, la Fundació Esportiva Grama?

– És una relació d’amistat, d’haver passat moments inoblidables. Hem viscut etapes d’aquestes en la vida que sempre recordes. Pots estar quatre anys sense veure’t que després el tornes a veure i t’alegres molt de veure-ho. Avui per exemple he pogut tornar a veure a Hugo després de molt temps una cosa que m’ha alegrat molt, però en canvi hi ha altres que els vaig veient més com Toni Rovira.

Pel que vaig escoltant de paraules de Ferran Manresa és un projecte ambiciós però que per descomptat té molt de futur. De moment en el present ja està donant passos de gegant però el seu futur és prometedor. Potser de moment a nivell futbol amateur res perquè encara estan a Tercera Catalana però a nivell de futbol base jo crec que en poc temps es posaran al nivell dels millors de Catalunya (Barça, Espanyol, Cornellà, Damm), sabent com treballa Antonio i la gent que té aquí segur que estaran a dalt.

FOTOS DE LA SEVA VISITA AL NOU MUNICIPAL: https://goo.gl/photos/1FxcBW7BXTQLGoEp6

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
D’esquerra a dreta: J.A.García Escribano (director esportiu), Manolo García (directiu), Ángel Dolz, Antonio Morales, Hugo, Germán Rosales, David Martín (coordinador), Daniel Borrallo (directiu).

 Nos hemos propuesto cada mes entrevistar a algún jugador jugador histórico de la UDA Gramenet, el mes pasado tuvimos al portero Antonio Morales y este mes tenemos al delantero Ángel Francisco Dolz Julián (31/01/1970, Barcelona). Dolz fue un defendió la camiseta de la Grama durante 6 temporadas, jugando 4 fases de ascenso a Segunda A y acabando como máximo goleador de la Grama en Segunda B (52 goles).

– ¿Qué recuerdos tienes de aquella época gloriosa en la que estuviste?

– Sobretodo son recuerdos muy positivos tanto a nivel deportivo como a nivel personal. Guardo muy buenos recuerdos tanto de compañeros, afición como evidentemente a nivel deportivo que era por lo que estábamos aquí. Fue una etapa inolvidable.

– Fuiste uno de los jugadores importantes de esa UDA Gramenet, el máximo goleador de la Grama en Segunda B. ¿En algún momento se te pasaba por la cabeza llegar a meter tantos goles?

– La verdad que no porqué además en la primera temporada coincide con Edel que era otro delantero que tenía mucha calidad, sin embargo ese año me salía todo. Marcaba casi cada partido y él que tenía más calidad técnica que yo no tenía el acierto de cara a gol ese año, en cambio yo cada vez que salía marcaba, así que acabé jugando yo más que él.

Ya en los años siguientes todo fue rodado. Y eso que fíjate yo llegaba al club tras tres grandes años en el Júpiter y yo pensaba lo que me ha sucedido en el Júpiter no me va ha ocurrir en ningún sitio pero es que vine aquí y casi que se superó. La repercusión mediática era brutal y jugábamos contra clubes que habían estado en Primera División como Levante, Murcia, Elche, Hércules…y nos codeábamos con ellos.

– Viviste el cambio de campo. Pudiste jugar en el Municipal del Fondo y también en el Nou Camp Municipal de Santa Coloma.

– El campo antiguo era una auténtica olla a presión, aquello era espectacular. El ambiente y la dinámica del equipo que había subido de Tercera a Segunda B no se vio afectada y nos pusimos arriba en las primeras jornadas, y entonces estar en las primeras posiciones luchando con equipos como Levante, Elche, Manlleu que recuerdo que tenía un gran equipo, y eso hizo que la gente se volcará y cada partido en casa era una pasada.

Incluso recuerdo haber jugado un partido de Copa del Rey en el campo del Júpiter contra el Celta porqué en el Municipal del Fondo actuaban El Último de la Fila, y fue impresionante porqué la afición vino en masa ha apoyarnos. Y entonces llegó el cambio de campo, al principio pensábamos que el cambio de ubicación podía afectar a la afición pero no fue así, la gente siguió animando al equipo.

– ¿En qué otros equipos estuviste jugando?

– Empecé en el Prat en Preferente, de allí fui al Júpiter en Tercera División. Después fiché por la UDA Gramenet donde estuve cuatro años, estuve un año en Figueres y volví de nuevo a la Grama donde estuve dos años más. Y mi última etapa fue en Gavà, Cornellà, Vilanova y finalicé en el Europa.

Además tras mi primer año en la Gramenet me llamaron del Extremadura que estaba en Segunda División; finalmente en pretemporada tras cuatro meses allí el entrenador me comentó que no contaba conmigo. Así que en cuanto Antonio Morales supo que tenía dificultades para quedarme aquí pues me llamó para volver, me llamaron varios equipos pero preferí volver a casa.

– ¿Tras retirarte sigues vinculado de alguna manera al fútbol?

– Los dos primeros años estuve con Ferran Manresa como su preparador físico en el Castelldefels de Tercera División, estuve dos años pero en el momento que Ferran lo deja yo también lo hago. Y desde entonces nada, y eso fue en enero de 2007.

– ¿Qué relación tienes con Antonio Morales? Y, ¿qué te parece su nuevo proyecto, la Fundació Esportiva Grama?

– Es una relación de amistad, de haber pasado momentos inolvidables. Hemos vivido etapas de esas en la vida que siempre recuerdas. Puedes estar cuatro años sin verte que luego lo vuelves a ver y te alegras mucho de verlo. Hoy por ejemplo he podido volver a Hugo después de mucho tiempo algo que me ha alegrado mucho, pero en cambio hay otros que los voy viendo más como Toni Rovira.

Por lo que voy escuchando de palabras de Ferran Manresa es un proyecto ambicioso pero que desde luego tiene mucho futuro. De momento en el presente ya esta dando pasos de gigante pero su futuro es prometedor. Quizás de momento a nivel fútbol amateur nada porqué todavía están en Tercera Catalana pero a nivel de fútbol base yo creo que en poco tiempo se pondrán al nivel de los mejores de Catalunya (Barça, Espanyol, Cornellà, Damm), sabiendo como trabaja Antonio y la gente que tiene aquí seguro que estarán arriba.

Etiquetas: , , ,