Albert Abelló (29 anys d’edat) és el conserge de les instal·lacions municipals que regenta la Fundació Esportiva Grama, diguem que conjuntament amb els seus companys en les mateixes tasques, és indubtablement una peça important en l’engranatge de l’estructura de l’equip colomenc.
Mantenir els ulls ben oberts en tot moment, tenir cura que no s’escapi un detall que sigui necessari per al bon manteniment dels camps utilitzats per la FEGrama (Nou Municipal i Les Oliveres), és una missió d’un alt nivell de responsabilitat.
– Tenir cura, mantenir tot això en ordre, és un treball difícil?
– Difícil no, però si de responsabilitat. Els conserges realitzem diverses funcions i algunes d’elles és convertir-nos en vigilants dels camps, procurar que tot estigui al dia en les instal·lacions, manteniment, limpieza…etcétera.
– Què camp genera més treball, el Nou Municipal o Les Oliveres?
– Òbviament el Nou Municipal, perquè aquí es mantenen concentrades mes coses. No obstant això, això no vol dir que Les Oliveres passi a un segon pla.
– Entre les funcions que porteu a terme, hi ha el atendre els àrbitres i els equips que visiten les instal·lacions, no?
– Correcte. És entre altres unes de les missions que hem de realitzar.
– Algun plantada d’algun equip, àrbitre…?
– No, la veritat és que no. Potser en alguna ocasió, però sense importància. En general crec que rebem a tothom amb respecte i consideració, que és el mateix que demanem per a nosaltres.
– Al marge d’aquests detalls, que no són pocs, Quina lectura fas d’aquests dos anys?
– És molt bona, molt positiva. Recordo que quan Antonio Morales, el president, va dir que em incorporés em va donar una alegria. A més en aquest moment estava a l’atur i em va venir molt bé trobar-me amb la Fundació i va ser per dos motius; el primer perquè jo havia estat jugant a futbol fins als 26 anys, de fet vaig començar jugant a l’antiga Gramenet i, el segon, perquè sóc un apassionat del futbol.
– Molts canvis?
– I tant, recordo que quan va començar tot això ens van trobar tot agafat amb fils. No obstant això el projecte ens va entusiasmar a tots. Només cal fixar-se en el tomb que ha donat la història, tant en les instal·lacions com en la quantitat d’equips i xavals que formen part de la Fundació. En dos anys s’han notat molts canvis, en positiu.
– Ja que parles de xavals. Què donen més feina els petits o els grans?.
– Els grans, costen més de «controlar», els petits són més tranquils i obedients.
– El futur, com veus el futur?
– Crec que de manera optimista. Estem en el bon camí i creixent.
– És una realitat, indubtablement. Moltes gràcies per prestar-me una mica del teu temps.
Albert Abelló, 29 años de edad y conserje de las instalaciones municipales que regenta la Fundació Esportiva Grama, digamos que conjuntamente con sus compañeros en las mismas tareas, es indudablemente una pieza importante en el engranaje de la estructura del equipo colomense. Mantener los ojos bien abiertos en todo momento, cuidar que no se escape un detalle que sea preciso para el buen mantenimiento de los campos utilizados por la FEGrama(Nou Municipal y Les Oliveras ), es una misión de un alto nivel de responsabilidad.
-Cuidar, mantener todo esto en orden, ¿ es un trabajo difícil?
-Difícil no, pero si de responsabilidad. Los conserjes realizamos varias funciones y algunas de ellas es convertirnos en vigilantes de los campos, procurar que todo esté al día en las instalaciones, mantenimiento, limpieza..etcétera.
-¿Qué campo genera mas trabajo, el Nou Municipal o Les Oliveres?
-Obviamente el Nou Municipal, porque aquí se mantienen concentradas mas cosas. Sin embargo, eso no quiere decir que Les Oliveres pase a un segundo plano.
-Entre las funciones que lleváis a cabo, está el atender a los árbitros y los equipos que visitan las instalaciones ¿no?.
-Correcto. Es entre otras unas de las misiones que tenemos que realizar.
– ¿Algún desplante de algún equipo, arbitro…?
-No, la verdad es que no. Quizá en alguna ocasión, pero sin importancia. En general creo que recibimos a todo el mundo con respeto y consideración, que es lo mismo que pedimos para nosotros.
-Al margen de estos detalles, que no son pocos, ¿ Qué lectura haces de estos dos años ?
– Es que muy buena, muy positiva. Recuerdo que cuando Antonio Morales, el presidente, dijo de que me incorporara me dio una alegría. Además en ese momento estaba en el paro y me vino muy bien encontrarme con la Fundació y fue por dos motivos; el primero porque yo había estado jugando al fútbol hasta los 26 años, de hecho empecé jugando en la antigua Gramenet y, el segundo, porque soy un apasionado del fútbol.
-¿Muchos cambios ?.
-Y tanto, recuerdo que cuando empezó esto nos encontramos todo cogido con hilos. Sin embargo el proyecto nos entusiasmó a todos. Solamente hay que fijarse en el vuelco que ha dado la historia, tanto en las instalaciones como en la cantidad de equipos y chavales forman parte de la Fundació. En dos años se han notado muchos cambios, en positivo.
-Ya que hablas de chavales. ¿Qué dan mas trabajo los peques o los grandes ?.
-Los grandes, cuestan mas de «controlar», los pequeños son mas tranquilos y obedientes.
-¿El futuro ? ¿Como ves el futuro ?
-Creo que de manera optimista. Estamos en el buen camino y creciendo.
Es una realidad, indudablemente.
