Rubén Blanco, porta dos anys consecutius dirigint les destinacions tècnics de l’equip Infantil «A» de la Fundació Esportiva Grama. És un dels entrenadors que va començar la seva vinculació des dels inicis, i que sempre va estar convençut que el projecte tiraria endavant. La seva passió pel futbol és tremenda.
Quan li van plantejar la possibilitat d’entrenar als infantils de l’institució no s’ho va pensar ni un segon, això sí, patint el seu en les dues temporades que porta al club, però salvant l’equip del descens, que és el que es planteja en l’actualitat.
– Tan difícil és la tasca de ser el màxim responsable tècnic de l’equip infantil «A»?
– No, no és que sigui difícil entrenar l’equip i estar en competició. El que passa és que amb el canvi d’edat et trobes que quan un equip ja està armat, has de tornar a començar amb nous xavals i afrontar una campanya amb nous elements i això potser dificulta una mica mantenir una regularitat.
– Aquesta temporada, una altra vegada lluitant per la salvació, aconseguireu l’objectiu?
– Estic convençut que si gràcies a la lluita i l’esforç de tots.
– A nivell d’institució, què et sembla el que ha aconseguit en el concepte global de l’entitat?
– Mira, jo sóc de Santa Coloma, de fet visc a dos-cents metres del camp i havia estat vinculat amb la UDA Gramenet, i això no té res a veure amb el que vaig viure. Les coses han canviat molt i per a millor. Crec que per a la ciutat una cosa així era mes que necessaria, ja que hi havia moltes coses que arreglar a nivell social i esportiu.
– Com per exemple?
– Les instal·lacions sense anar més lluny. En dues temporades s’ha donat un canvi a tot això. Abans, en l’anterior etapa, les instal·lacions estaven fetes un desastre i això no podia ser, algú havia de venir i canviar-li la cara a això, aconseguint l’estabilitat necessària perquè funcionés tot en condicions…Fa una pausa i continua…és normal que la Fundació es vagi nodrint de quotes, i per això mateix, quan un paga, vol que el servei sigui l’adequat i avui és el que està passant.
– Què és el que més t’ha cridat l’atenció en aquests dos anys?
– Jo estava convençut, per qui impulsava el projecte, Antonio Morales, que això seria un èxit, però el que no m’imaginava que ho fos en tan poc temps. La capacitat del armar el club ha estat increïble.
– I el futur?
– Precisament el millor de l’entitat, és el futur. I ho és per molts motius. Per la seva situació geogràfica, pel seu estat impecable en l’aspecte econòmic, per la massa social, les seves instal·lacions… En fi, són tantes coses.
– Tornant una altra vegada a l’àmbit esportiu, es pateix molt intentant salvar la categoria?
– En el meu cas, menys que en els xavals. És fastiguejat per ells, perquè pateixen el ser-hi i lluitar jornada a jornada. Però, bé, com ja he dit ens salvarem sens dubte.
– Què perceps dels pares?
– Molt bones vibracions. Jo crec que ells també s’adonen que pertànyer a la Fundació és motiu d’orgull. Hi ha clubs que porten més temps amb el futbol dels petits i no han arribat on nosaltres. Aquí el mires tot i és perfecte… els conserges, la bugaderia, un professor de metodologia, tècnics… no acabaria mai.
– La veritat és que és per no acabar. Moltes gràcies per prestar-nos una mica del teu temps, i esperem en poc temps poder dir que el teu Infantil «A» esta matemàticament salvat!
Rubén Blanco, lleva dos años consecutivos dirigiendo los destinos técnicos del equipo Infantil «A» de la Fundació Esportiva Grama. Es uno de los entrenadores que empezó su vinculación desde los inicios, y que siempre estuvo convencido de que el proyecto saldría adelante. Su pasión por el fútbol es tremenda.
Cuando le plantearon la posibilidad de entrenar a los infantiles de la institución no se lo pensó ni un segundo, eso sí, sufriendo lo suyo en las dos temporadas que lleva en el club, pero salvando al equipo del descenso, que es lo que se plantea en la actualidad.
-¿ Tan difícil es la tarea de ser el máximo responsable técnico del equipo infantil «A»?
-No, no es que sea difícil-contesta Rubén- entrenar al equipo y estar en competición. Lo que pasa es que con el cambio de edad te encuentras que cuando un equipo ya está armado, tienes que volver a empezar con nuevos chavales y afrontar una campaña con nuevos elementos y eso quizá dificulta un poco mantener una regularidad.
-Esta temporada, otra vez luchando por la salvación ¿Lograreis el objetivo ?.
-Estoy convencido de que sí gracias a la lucha y el esfuerzo de todos.
– A nivel de institución ¿ qué te parece lo alcanzado en el concepto global de la entidad?
– Mira, yo soy de Santa Coloma, de hecho vivo a doscientos metros del campo y ya había estado vinculado con la Gramenet en su etapa anterior, y esto no tiene nada que ver con lo que viví. Las cosas han cambiado mucho y para mejor. Creo que para la ciudad algo así era mas que necesario, ya que había muchas cosas que arreglar a nivel social y deportivo.
-¿ Cómo por ejemplo ?
-Las instalaciones sin ir mas lejos. En dos temporadas se ha dado un cambio a todo esto. Antes, en la anterior etapa, las instalaciones estaban hechas un desastre y eso no podía ser, alguien tenía que venir y cambiarle la cara a esto, consiguiendo la estabilidad necesaria para que funcionase todo en condiciones….
– Hace una pausa y continua…
-Es normal que la Fundació se vaya nutriendo de cuotas, y por eso mismo, cuando uno paga, quiere que el servicio sea el adecuado y hoy es lo que está ocurriendo.
-¿Qué es lo que mas te ha llamado la atención en estos dos años ?.
-Yo estaba convencido, por quien impulsaba el proyecto, Antonio Morales, que esto sería un éxito, pero lo que no me imaginaba que fuera en tan poco tiempo. La capacidad del armar el club ha sido increíble.
-¿ Y el futuro ?
-Precisamente lo mejor de la entidad, es el futuro. Y lo es por muchos motivos. Por su situación geográfica, por su estado impecable en el aspecto económico, por la masa social, sus instalaciones…En fin, son tantas cosas.
-Volviendo otra vez al ámbito deportivo ¿ Se sufre mucho intentando salvar la categoría ?
-En mi caso, menos que en los chavales. Es fastidiado por ellos, porque sufren el estar ahí y pelear jornada a jornada. Pero, bueno, como ya he dicho nos salvaremos sin duda.
– ¿Qué percibes de los padres ?.
-Muy buenas vibraciones. Yo creo que ellos también se dan cuenta que pertenecer a la Fundació es motivo de orgullo. Hay clubes que llevan mas tiempo con el fútbol de los pequeños y no han llegado donde nosotros. Es que aquí lo miras todo y es perfecto…los conserjes, la lavandería, un profesor de metodología, técnicos…no acabaría nunca.
La verdad es que es para no acabar
