Per tancar la ronda d’entrevistes institucionals d’aquesta temporada 2014-2015, hem volgut escoltar de primera mà les sensacions del nostre President, Antonio Morales, davant tot el que ha anat succeint en aquest any de dur treball bregant amb el dia a dia de la Entitat i, a més, amb algun que altre atac personal que ha hagut de respondre amb l’autoritat que només es té quan es va amb la veritat per davant.
Antonio és un home compromès i implicat i sempre que ha tingut oportunitat de liderar un projecte, ha estat el primer a tirar del carro quan ha fet falta i el primer a donar la cara quan la Fundació pateix algun tipus d’atac injustificat. Com ell mateix repeteix, els seus èxits sempre vénen gràcies al fet d’estar envoltat de grans professionals i molt poques vegades, per no dir cap, se li ha vist llançar la tovallola. Només ho ha fet en una ocasió, quan elements externs i estranys van posar pals a les rodes i va haver d’abandonar la presidència de la UDA Gramenet, després d’un llarg període com a màxim mandatari.
– Aquella va haver de ser una decisió molt dura, no?
– Possiblement de les més tristes que he pres en la meva vida. Vaig estar al capdavant de la UDA Gramenet més de vint anys, però vaig marxar perquè era l’única sortida que em van deixar. Jo no em vaig prestar mai a determinats jocs i en aquell moment hi havia un grup de persones interessades que només pensaven en especular amb el terreny del Nou Municipal i em vaig oposar a això.
– Fa una pausa i continua…
– Quan vaig abandonar la Presidència de la UDA Gramenet, vaig seguir assistint a les assemblees de socis i en elles vaig manifestar que l’aconseguit pel club s’havia aconseguit amb molt d’esforç i treball, i que jo no estava disposat a que terceres persones, sense viure el club dia a dia, fossin capaços d’anul·lar l’esperit amb el qual s’havia fet gran l’entitat durant més de dues dècades.
– És a dir, que l’estructura esportiva era sòlida, correcte?
– És cert, la Gramenet mai va necessitar de coses que estiguessin fora del normal, ja que la tasca que s’havia fet en les bases era ferma i això ens proporcionava a jugadors per al primer equip, i fins i tot la possibilitat de traspassar a algun d’ells a equips de primera, aconseguint resultats econòmics que no generaven dèficit algun, i si a sobre s’aconseguia superàvit s’invertia en les instal·lacions. Una maquinària familiar, bé engranada, transparent i amb la satisfacció de representar l’esperit esportiu d’una ciutat.
– És cert que en l’any 2012 et planteges tornar?
– Així és. Volia impulsar unes eleccions i si els socis em feien mereixedor de la seva confiança, tornar. No obstant això, quan començo a «rascar» una mica em trobo que el club tenia un deute d’aproximadament uns 3.800.000 euros, al marge d’estar sense un futur esportiu clar, i també que hi ha nombroses quantitats per plets en diferents jutjats. En fi, alguna cosa inassumible, tot i que m’hagués fet càrrec del Club la situació era irreversible. En aquest moment vaig veure clar que l’única sortida era la Refundació.
– Una decisió que porta amb si algunes discrepàncies.
– Sí, va ocasionar cert malestar i vaig haver de suportar determinades pressions de part d’un sector de la UDA Gramenet. Alguns que encara avui es resisteixen a entendre es pregunten com Antonio Morales pot deixar morir la Grama després d’haver estat durant 23 anys el seu president?
– Quina resposta vas donar?
– En aquell moment cap, però avui dia poso un exemple molt personal perquè m’entenguin: Jo també volia molt als meus pares, per descomptat més que a la UDAG, però quan la vida posa fi, cal assimilar-la per dur que sigui i queda aquesta sensació de perdre alguna cosa que vols. A la UDAG la vam estimar molt, però és un pacient terminal al que no podem seguir mantenint amb vida per molt que ens dolgui, cal apostar per un nou naixement i deixar pas a una nova entitat amb l’esperit de l’anterior i amb un projecte basat en aquells valors. Per a mi ha estat dur assimilar el que han fet amb aquest club històric, però ho vaig assumir i vaig mirar al futur.
-La Fundació Esportiva Grama és ara la primera preocupació.
-Sí, a data d’avui l’aigua està tornant al seu lloc, finalment les mentides han quedat a un costat i la majoria de la gent sap la veritat. En els últims temps les mires ja s’han centrat en aquesta Refundació entenent que el passat va passar i que cal treballar per seguir endavant. Després de 23 anys, crec que tinc la legitimitat de liderar aquest nou projecte, però no en contra de res ni de ningú, simplement perquè crec que és necessari. I quan dic legitimat, és perquè crec que tinc més dret que senyors que mai se’ls va veure per Santa Coloma i menys encara vinculats a la UDA Gramenet.
– Té alguna cosa a veure la caiguda de la UDAG amb l’aparició de la Fundació Esportiva Grama?
– No, per a res. La Fundació no ha fet caure a la UDAG, ja que d’aquesta només existia seu nom i la seva història, que són grans. La caiguda de la UDA Gramenet ve per una pèssima gestió durant dotze anys, que van ser els causants de tot el mal que es va originar a aquesta extraordinària entitat. Ara no serveix de res esquinçar-se les vestidures pel que va passar.
– De fet els èxits de la UDAG van desaparèixer, quan tu vas deixar la presidència.
-La veritat és que sí. Vaig deixar un equip renovat per dos anys i ens vam quedar a un gol, a Irun, de pujar a segona «A» (temporada 2002-2003). També hi havia un equip en tercera divisió que es nodria del planter en edat juvenil, 18 equips en les màximes categories del futbol base. A més, també vaig deixar un calaix amb més de 12 contractes de jugadors, traspassats a equips de Primera, que incloïen una infinitat de clàusules sempre beneficioses per a la Grama en quant el jugador fos aconseguint consolidar la seva carrera com a professional en el Club traspassat. Recordo que a l’any de marxar, els nostres successors es van beneficiar del contracte d’Oleguer, pel qual van cobrar 80 milions més els Drets Federatius. L’últim ingrés que es va rebre per aquests contractes va ser el de Javi Márquez.
– La Fundació Esportiva Grama, ha anat recuperant part del terreny perdut i això amb els temps que corren no és poc, no?
-En aquests dos anys ens hem trobat amb coses positives i negatives. Les positives, per exemple, és que la relació amb l’Ajuntament és magnífica, i amb una alcaldessa que es va adonar que aquest era un vehicle d’integració. El seu suport i el de la resta de grups polítics municipals ha estat important per aconseguir igualar les condicions d’ús del Nou Municipal a la resta d’instal·lacions municipals.
– La Fundació i Antonio Morales han patit atacs directes. Patir això en les pròpies carns, ha de ser dur…
-Doncs Sí, perquè només hi havia alguna persona que volia desprestigiar la Fundació i la meva persona, abocant coses mesquines. Entre ells, hem hagut d’aguantar la pressió de grups racistes que han mostrat un concepte pobre de la vida només perquè la nostra entitat compta amb xavals de més de 40 nacionalitats, i també d’algun personatge d’estil periodístic villoriano que tant de mal va fer a Sta.Coloma. Tot i així, jo sóc com aquella cançó del Duo Dinámico que es titula «Resistiré». Em defenso i defenso a l’entitat on toca, per això mateix deixarem que siguin els jutges els que prenguin nota de la blasfèmia i les mitges veritats.
– Com es pot imaginar comportaments així?
– La veritat és que no m’esperava que en una ciutat com Sta.Coloma, extraordinàriament solidària, anava a tenir detractors, encara que han estat pocs, que han intentat fer mal de la forma més covard que es pot fer, sense arguments. En concret, el personatge que abans he esmentat, provinent de l’estil periodístic villoriano, ha organitzat un circ romà de perfils falsos a les xarxes capaç d’atacar sense contemplació amb grans mentides i fer-les circular. Per sort aquests perfils són fàcilment identificables perquè solen ser d’una creació recent, solen tenir pocs coneguts i només intervenen per atacar. Contra això, qualsevol persona pot sentir-se indefensa però jo he tingut la sort de comptar amb molts suports i vam poder posar un link aclaridor en tots els nostres mitjans per deixar en evidència tota aquella informació inventada: http://fegrama.cat/web/reaccion- a-la-manipulació-periodistica /. Com deia aquell: «Les mentides tenen les potes molt curtes».
– Era per pensar-s’ho, no?
– No, perquè ni això ni qualsevol altra cosa, anava a forçar-me a abandonar el projecte de la Fundació. Són, si es em permet l’expressió, sis-centes raons, que són els nostres més de sis-cents xavals els que em donen força, que comencen a estar en els comentaris esportius de Catalunya. Aquesta és la nostra bandera i aquesta és la responsabilitat que tenim tots per seguir endavant amb aquesta Fundació.
– Gràcies Antonio per aquestes paraules dedicades als nostres mitjans.
– Gràcies a vosaltres, bones vacances i una forta abraçada per a tots i totes.
Para cerrar la ronda de entrevistas institucionales de esta temporada 2014-2015, hemos querido escuchar de primera mano las sensaciones de nuestro Presidente, Antonio Morales, ante todo lo que ha ido sucediendo en este año de duro trabajo lidiando con el día a día de la Entidad y, además, con algún que otro ataque personal que ha tenido que responder con la autoridad que solo se tiene cuando se va con la verdad por delante.
Antonio es un hombre comprometido e implicado y siempre que ha tenido oportunidad de liderar un proyecto, ha sido el primero en tirar del carro cuando ha hecho falta y el primero en dar la cara cuando la Fundació sufre algún tipo de ataque injustificado. Cómo él mismo repite, sus éxitos siempre vienen gracias al hecho de estar rodeado de grandes profesionales y muy pocas veces, por no decir ninguna, se le ha visto arrojar la toalla. Solamente lo ha hecho en una ocasión, cuando elementos externos y extraños pusieron palos en las ruedas y tuvo que abandonar la presidencia de la UDA Gramenet, después de un largo periodo como máximo mandatario.
-Aquella debió ser una decisión muy dura ¿no?
-Posiblemente de las más tristes que he tomado en mi vida. Estuve al frente de la UDA Gramenet más de veintitrés años, pero me marché porque era la única salida que me dejaron. Yo no me presté nunca a determinados juegos y en aquel momento había un grupo de personas interesadas que solo pensaban en especular con el terreno del Nou Municipal y me opuse a ello.
-Hace una pausa y continúa…
– Cuando abandoné la Presidencia de la UDA Gramenet, seguí asistiendo a las Asambleas de socios y en ellas manifesté que lo conseguido por el club se había logrado con mucho esfuerzo y trabajo, y que yo no estaba dispuesto a que terceras personas, sin vivir el club día a día, fueran capaces de anular el espíritu con el que se había hecho grande la entidad durante más de dos décadas.
– Es decir, que la estructura deportiva era sólida ¿correcto?
– Cierto, la Gramenet nunca necesitó de cosas que estuvieran fuera de lo normal, ya que la labor que se había hecho en las bases era firme y ello nos proporcionaba a jugadores para el primer equipo, e incluso la posibilidad de traspasar a alguno de ellos a equipos de primera, consiguiendo resultados económicos que no generaban déficit alguno, y si encima se conseguía superávit se invertía en las instalaciones. Una maquinaria familiar, bien engranada, transparente y con la satisfacción de representar el espíritu deportivo de una ciudad.
– ¿Es cierto que en el año 2012 te planteas volver?
– Así es. Quería impulsar unas elecciones y si los socios me hacían merecedor de su confianza, volver. Sin embargo, cuando empiezo a «rascar» un poco me encuentro que el club tenía una deuda de aproximadamente unos 3.800.000 euros, al margen de estar sin un futuro deportivo claro, y también de que existen numerosas cantidades por pleitos en distintos juzgados. En fin, algo inasumible, aunque me hubiera hecho cargo del Club la situación era irreversible. En ese momento vi claro que la única salida era la Refundación.
– Una decisión que trae consigo algunas discrepancias.
-Sí, ocasionó cierto malestar y tuve que soportar determinadas presiones de parte de un sector de la UDA Gramenet. Algunos que aún hoy se resisten a entender se preguntan ¿cómo Antonio Morales puede dejar morir la Grama después de haber sido durante 23 años su presidente?
– ¿Qué respuesta diste?
– En aquel momento ninguna, pero hoy en día pongo un ejemplo muy personal para que me entiendan: Yo también quería mucho a mis padres, por supuesto más que a la UDAG, pero cuando la vida pone fin, hay que asimilarlo por duro que sea y queda esa sensación de perder algo que quieres. A la UDAG la quisimos mucho, pero es un paciente terminal al que no podemos seguir manteniendo con vida por mucho que nos duela, hay que apostar por un nuevo nacimiento y dejar paso a una nueva entidad con el espíritu de la anterior y con un proyecto sano basado en aquellos valores. Para mí ha sido duro asimilar lo que han hecho con ese club histórico, pero lo asumí y miré al futuro.
-La Fundació Esportiva Grama es ahora lo primordial.
-Sí, a fecha de hoy el agua está volviendo a su cauce, finalmente las mentiras han quedado a un lado y la mayoría de la gente sabe la verdad. En los últimos tiempos las miras ya se han centrado en esa Refundación entendiendo que lo pasado pasó y que hay que trabajar para seguir adelante. Después de 23 años, creo que tengo la legitimidad de liderar este nuevo proyecto, pero no en contra de nada ni de nadie, simplemente porque creo que es necesario. Y cuando digo legitimado, es porque creo que tengo más derecho que señores que nunca se les vio por Santa Coloma y menos aún vinculados a la UDA Gramenet.
– ¿Tiene algo que ver la caída de la UDAG con la aparición de la Fundació Esportiva Grama?
– No, para nada. La Fundació no ha hecho caer a la UDAG, pues de ésta solo existía su nombre y su historia, que son grandes. La caída de la UDA Gramenet viene por una pésima gestión durante doce años, que fueron los causantes de todo el mal que se originó a esta extraordinaria entidad. Ahora no sirve de nada rasgarse las vestiduras por lo que pasó.
– De hecho los éxitos de la UDAG desaparecieron, cuando tú dejaste la presidencia.
-Lo cierto es que sí. Dejé un equipo renovado por dos años y nos quedamos a un gol, en Irún, de subir a segunda «A» (temporada 2002-2003). También había un equipo en tercera división que se nutría de la cantera en edad juvenil, 18 equipos en las máximas categorías del fútbol base. Además, también dejé un cajón con más de 12 contratos de jugadores, traspasados a equipos de Primera, que incluían un sinfín de cláusulas siempre beneficiosas para la Grama en cuant0 el jugador fuera logrando afianzar su carrera como profesional en el Club traspasado. Recuerdo que al año de marcharnos, nuestros sucesores se beneficiaron del contrato de Oleguer, por el que cobraron 80 millones más los Derechos Federativos. El último ingreso que se recibió por estos contratos fue el de Javi Márquez.
– La Fundació Esportiva Grama, ha ido recuperando parte del terreno perdido y eso con los tiempos que corren no es poco…¿no?
-En estos dos años nos hemos encontrado con cosas positivas y negativas. Las positivas, por ejemplo, es que la relación con el Ayuntamiento es magnífica, y con una Alcaldesa que se dio cuenta de que este era un vehículo de integración. Su apoyo y el del resto de grupos políticos municipales ha sido importante para conseguir igualar las condiciones de uso del Nou Municipal al resto de instalaciones municipales.
-La Fundació y Antonio Morales han sufrido ataques directos. Sufrir eso en las propias carnes, tiene que ser duro…
-Pues sí, porque solo había alguna persona que quería desprestigiar a la Fundació y a mi persona, vertiendo cosas mezquinas. Entre ellos, hemos tenido que aguantar la presión de grupos racistas que han mostrado un concepto pobre de la vida solamente porque nuestra entidad cuenta con chavales de más de 40 nacionalidades, y también de algún personaje de estilo periodístico villoriano que tanto daño hizo en Sta. Coloma. Aún así, yo soy como aquella canción del Dúo Dinámico que se titula «Resistiré». Me defiendo y defiendo a la entidad donde toca, por eso mismo dejaremos que sean los jueces los que tomen nota de la blasfemia y las medias verdades.
-¿Cómo se puede imaginar uno comportamientos así?
-La verdad es que no me esperaba que en una ciudad como Sta.Coloma, extraordinariamente solidaria, iba a tener detractores, aunque han sido pocos, que han intentado hacer daño de la forma más cobarde que se puede hacer, sin argumentos. En concreto, el personaje que antes he mencionado, proveniente del estilo periodístico villoriano, ha organizado un circo romano de perfiles falsos en las redes capaz de atacar sin contemplación con grandes mentiras y hacerlas circular. Por suerte esos perfiles son fácilmente identificables porque suelen ser de una creación reciente, suelen tener pocos conocidos y solo intervienen para atacar. Contra esto, cualquier persona puede sentirse indefensa pero yo he tenido la suerte de contar con muchos apoyos y pudimos poner un link aclaratorio en todos nuestros medios para dejar en evidencia toda aquella información inventada: http://fegrama.cat/web/reaccion-a-la-manipulacion-periodistica/. Como decía aquel: «Las mentiras tienen las patas muy cortas».
-Era para pensárselo ¿no?
-No, porque ni esto ni cualquier otra cosa, iba a forzarme a abandonar el proyecto de la Fundació. Son, si se me permite la expresión, seiscientas razones, que son nuestros más de seiscientos chavales los que me dan fuerza, que empiezan a estar en los comentarios deportivos de Catalunya. Esa es nuestra bandera y esa es la responsabilidad que tenemos todos para seguir adelante con esta Fundació.
– Gracias Antonio por estas palabras dedicadas a nuestros medios.
– Gracias a vosotros, buenas vacaciones y un fuerte abrazo para todos y todas.
