Als seus 65 anys, amb ganes de fer moltes coses i amb una experiència acumulada en diversos sectors, Manolo García, s’ha convertit en l’últim fitxatge de la Fundació Esportiva Grama. Vinculat durant molts anys al Atletico Calatrava, equip que després es va convertir en el CD Carmelo, s’ha passat la seva vida sencera relacionat amb el futbol, barrejant aquesta passió amb l’advocacia.
Manolo García, va mantenir també una estreta relació amb l’administració pública, en la qual va estar lligat durant trenta anys. Això sí, mai es va desenganxar dels projectes formatius, de tipus social, esportiu i de formació. Sempre ha estat la seva autèntica passió, «tocar el carrer i tractar a la seva gent «, manté que és la millor manera de desenvolupar-se en la vida i no li falta raó.
Ara, ja amb un temps disponible per dedicar al que més li apassiona, Manolo García, ha decidit pujar al carro de la Fundació Esportiva Grama amb la idea de compartir i experimentar amb aquelles coses que sempre li han entusiasmat.
-Amb 65 anys i podent gaudir d’altres activitats a la vida decideixes inclinar per la Fundació. Per què et decantes cap a la Grama?
-La Veritat és que tenia possibilitats de romandre vinculat al Carmelo, el meu barri i el meu equip de tota la vida, però es va plantejar la possibilitat per part d’Antonio Morales de venir a la Fundació Esportiva Grama.
-I …
-El Cert és que Antonio i jo tenim una relació extraordinària des de fa moltíssims anys, va ser parlar amb ell i un dia em vaig desplaçar per veure la presentació dels diferents equips i vaig quedar gratament sorprès.
-Per Alguna raó en concret?
– Jo crec que la més significativa va ser trobar-me dins dels diferents equips amb xavals de 38 nacionalitats diferents. La immigració és un tema que sempre m’ha cridat l’atenció, de fet vaig escriure una tesi sobre la pròpia immigració.
-Bé, Estarem d’acord que aquest és un tema que ha canviat molt. No dic ni millor ni pitjor, sinó diferent.
-Home, Jo també vaig ser immigrant en el seu dia, i això que venia d’un poble de Jaén, la qual cosa avui pot semblar diferent, i la veritat és que no ho és. El nostre País sempre ha estat d’acollida, primer a la distribució interna entre regions anys enrere i després amb les persones que han vingut de fora d’Espanya. El bonic de tot això és que, tornant al tema que ens ocupa, és que hi ha una sèrie d’equips que conformen la Fundació capaços de comptar amb xavals de diversa procedència.
-Vaja, com anell al dit, no?
-Sí, És un projecte que m’ha motivat molt des del primer dia. Ho veig preciós. Jo vaig apostar en el seu moment pel que jo anomeno experiència en el desenvolupament local i crec que no m’he equivocat. Tot és perfecte, gairebé es podria denominar com un miracle.
– Què més observes des del teu punt de vista?
-Avui els xavals valoren el que és el futbol com un esport, i algun d’ells igual aconsegueix arribar al més alt. I això està molt bé, però per a mi és més important com es projecten. Igual hi ha altres que no arriben al mes florit de l’esport, encara que sempre es recordessin que hi va haver uns anys en la seva vida que els va servir de gaire.
-Detecto que el futbol és important, però per a tu també ho és la formació. Estem d’acord?
-La Interrelació sempre és positiva i aquí es barreja tot una mica; formació i desenvolupament. A la Fundació tots donem el millor de nosaltres i jo crec que estaré a l’altura. Tenim mitjans per valorar positivament en tots els sentits.
Gràcies a Manolo García per dedicar una estona als nostres mitjans de comunicació i benvingut a la Grama.
[divider]
A sus 65 años, con ganas de hacer muchas cosas y con una experiencia acumulada en diversos sectores, Manolo García, se ha convertido en el ultimo fichaje de la Fundació Esportiva Grama. Vinculado durante muchos años al Atletico Calatrava,equipo que después se convirtió en el C.D. Carmelo, se ha pasado su vida entera relacionado con el fútbol, mezclando esa pasión con la abogacía.
Manolo García, mantuvo también una estrecha relación con la administración pública, en la que estuvo ligado durante treinta años. Eso sí, nunca se despegó de los proyectos formativos, de tipo social, deportivo y de formación. Siempre ha sido su autentica pasión, «»tocar la calle y tratar a su gente», mantiene que es la mejor forma de desenvolverse en la vida y no le falta razón.
Ahora, ya con un tiempo disponible para dedicarlo a lo que mas le apasiona, Manolo García, ha decidido subirse al carro de la Fundació Esportiva Grama. con la idea de compartir y experimentar con aquellas cosas que siempre le han entusiasmado.
-Con 65 años y pudiendo gozar de otras actividades en la vida decides inclinarte por la Fundació. ¿ Porqué te decantas hacia la Grama?
-La verdad es que tenia posibilidades de permanecer vinculado al Carmelo, mi barrio y mi equipo de toda la vida, pero se planteó la posibilidad por parte de Antonio Morales de venir a la Fundació Esportiva Grama.
-Y…
-Lo cierto es que Antonio y yo tenemos una relación extraordinaria desde hace muchísimos años, fue hablar con él y un día me desplacé para ver la presentación de los distintos equipos y quedé gratamente sorprendido.
-¿Por alguna razón en concreto ?
– Yo creo que la mas significativa fue encontrarme dentro de los distintos equipos con chavales de 38 nacionalidades diferentes. La inmigración es un tema que siempre me ha llamado la atención, de hecho escribí una tesis sobre la propia inmigración-
-Bueno, estaremos de acuerdo que ese es un tema que ha cambiado mucho. No digo ni mejor ni peor, sino diferente.
-Hombre, yo también fui inmigrante en su día, y eso que venía de un pueblo de Jaén, lo cual hoy puede parecer distinto, y la verdad es que no lo es. Nuestro País siempre ha sido de acogida, primero en la distribución interna entre regiones años atrás y después con las personas que han venido de fuera de España. Lo bonito de todo esto es que, volviendo al tema que nos ocupa, es que hay una serie de equipos que conforman la Fundació capaces de contar con chavales de diversa procedencia.
-Vaya, como anillo al dedo ¿no?
-Sí,es un proyecto que me ha motivado mucho desde el primer día. Lo veo precioso. Yo aposté en su momento por lo que yo denomino experiencia en el desarrollo local y creo que no me he equivocado. Todo es perfecto, casi se podria denominar como un milagro.
-¿Qué mas observas desde tu punto de vista ?
-Hoy los chavales valoran lo que es el fútbol como un deporte, y alguno de ellos igual consigue llegar a lo mas alto. Y eso está muy bien, pero para mi es mas importante el como se proyectan. Igual hay otros que no llegan a lo mas florido del deporte, aunque siempre se acordaran que hubo unos años en su vida que les sirvió de mucho.
-Detecto que el fútbol es importante, pero que para tí también lo es la formación. ¿Estamos de acuerdo ?
-La interrelación siempre es positiva y aquí se mezcla todo un poco; formación y desarrollo. En la Fundació todos damos lo mejor de nosotros y yo creo que estaré a la altura. Tenemos medios para valorar positivamente en todos los sentidos.
Gracias a Manolo García por dedicar su tiempo a nuestros medios de comunicación y Bienvenido a la Grama.
