Categorías
Entrevistes Notícies

Xavi Samper: «del portavions SARATOGA a la Fundació Esportiva Grama»

Com cada setmana, l’espai per l’entrevista a les nostres xarxes socials tracta de presentar-vos a les diferents persones que formem aquesta Entitat tant en l’àmbit esportiu com en l’àmbit institucional.

Avui curiosament us presentarem a un SENYOR en majúscules que segurament tots coneixeu. Avui dediquem aquestes línies a Xavier Samper Mellado  (Barcelona 15/08/1946) , Patró i Directiu de la Fundació Esportiva Grama encarregat de l’àrea Federativa.

Per nosaltres és una entrevista especial i feta des de l’admiració que se li pot tenir a un home lleial, compromès, honest, amable i, sobre tot, treballador. Des de la Fundació Esportiva Grama considerem que el treball a la ombra de Xavi Samper ha sigut, és i serà imprescindible per que la nostra Entitat hagi passat de ser un projecte a ser una realitat.

A tots els membres d’aquesta gran família us recomanem que si teniu una estona i coincidiu a les nostres instal·lacions amb Xavi, no dubteu en saludar-lo i deixeu que us expliqui alguna de les seves histories perquè n’ha viscut suficient com per compartir-lo amb tots nosaltres.

Aquí teniu la nostra conversa cordial amb el gran Samper:

– Com comença i és la teva relació amb Antonio Morales?

– Jo el vaig conèixer fa més de 20 anys. Tenim i hem tingut sempre una bona relació d’amistat i també laboral. Més tard vaig treballar amb ell a la UDA Gramenet, i des de l’any passat de nou amb ell i aquesta vegada a la FE Grama.

– Vas estar a la històrica UDA Gramenet, què tal l’experiència?

– Jo anava a veure molt els play-offs, sobretot quan jugaven a casa. L’any 2000 un amic em va preguntar si volia formar part del club i vaig entrar com a directiu. Al cap d’un any vaig ser delegat del primer equip amb Roberto Álvarez d’entrenador, que només va durar 6 partits, després va venir a substituir Jaume Creixell amb el que acabem quarts. També vull destacar a Julià García, un bon entrenador amb qui vaig fer amistat.

Després d’això arribaria l’enfrontament entre la junta directiva i l’Ajuntament, i ens vam haver marxar el 2003.

– Temps després tornes al futbol en un nou projecte, la Fundació Esportiva Grama. Com comença aquesta etapa i que fas al club?

– Al juliol de l’any passat, Antonio em va proposar entrar a formar part de la Fundació com a patró i directiu. Vaig dir que si perquè a mi el futbol m’encanta des de molt petit. De fet jo jugava de davanter centre, era molt ‘totxo’, però marcava bastants gols.

La meva funció aquí és tocar l’Àrea Federativa. A més tinc molt de temps, estic jubilat, i m’agrada estar aquí ajudant en tot el que puc. Tot és més fàcil amb amics com Jaume Abelló, Dani Borrallo o Genís Vera i la resta de companys.

– Creies que el que era un projecte creixés tan ràpid i funcionarà tan bé?

– La veritat és que si, perquè conec Morales i se que és un gran gestor. Les instal·lacions del camp estaven fastigoses, molt desgastades, deteriorades i brutes; en tres mesos es va arreglar tot el camp. A més tenim un gerent d’instal·lacions, Rafa Ortiz, que és com ‘MacGyver’, cosa que toca ho arregla. Han quedat unes instal·lacions que són una meravella.

Podria dir que molts equips de categories superiors no tenen unes instal·lacions com aquestes, o uns serveis com els nostres: fisioterapeuta (Graciano) i un gran metge com és Germán Rosales. Els nois estan sempre atesos, a més el que volem és que tots els nois siguin companys i educats.

– En el Benjamí «C», segon a tres punts del líder del Grup 8 de Tercera Divisió, juga el teu nét (Jordi Padilla Samper). Creus que aconseguiran el desitjat ascens?

– Jo crec que si pujaran. Ara hi va haver un problema de canvi d’entrenador però suposo que com a entitat intel·ligent que som es solucionarà aviat el canvi sense que afecti a l’equip.

– I anem acabar l’entrevista parlant de la famosa botiga anomenada Saratoga.

– El nom venia d’un porta-avió que vaig visitar amb 14 anys, a més em va quedar el nom després de veure una pel·lícula americana, Nord i Sud. Vaig muntar la botiga a l’any 1964 i vaig estar amb ella moltíssim temps, la vaig tancar el 30 de juliol de 2005. Dins vam començar a vendre discos i toca-discos; després vam anar afegint més coses, veníem de tot.

Moltes gràcies Xavi per prestar el seu temps i poder fer aquesta agradable entrevista. 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Como cada semana, el espacio para la entrevista en nuestras redes sociales trata de presentaros a las diferentes personas que formamos esta Entidad tanto en el ámbito deportivo como en el ámbito institucional.

Hoy curiosamente os presentamos a un SEÑOR en mayúsculas que seguramente todos conocéis. Hoy dedicamos estas líneas a Xavier Samper Mellado (Barcelona 15/08/1946), Patrono y Directivo de la Fundació Esportiva Grama encargado del área Federativa.

Para nosotros es una entrevista especial y hecha desde la admiración que se le puede tener a un hombre leal, comprometido, honesto, amable y, sobre todo, trabajador. Desde la Fundació Esportiva Grama consideramos que el trabajo en la sombra de Xavi Samper ha sido, es y será imprescindible para que nuestra Entidad haya pasado de proyecto a realidad.

A todos los miembros de esta gran familia os recomendamos que si tenéis un rato y coincidís en nuestras instalaciones con Xavi, no dudéis en saludarlo y dejar que os explique alguna de las historias porque ha vivido suficiente como para compartirlo con todos nosotros.

Aquí tenéis nuestra  conversa cordial con el gran Samper:

Cómo empieza y es tú relación con Antonio Morales?

– Yo lo conocí hace más de 20 años. Tenemos y hemos tenido siempre una buena relación de amistad y también laboral. Más tarde trabaje con él en la UDA Gramenet, y desde el año pasado de nuevo con él y esta vez en la FE Grama.

– Estuviste en la histórica UDA Gramenet, ¿qué tal la experiencia?

– Yo iba a ver mucho los play-offs, sobretodo cuando jugaban en casa. En el año 2000 un amigo me preguntó si quería formar parte del club y entré como directivo. Al cabo de un año fui delegado del primer equipo con Roberto Álvarez de entrenador, quien solo duró 6 partidos, después vino a sustituirle Jaume Creixell con el que acabamos cuartos. También quiero hacer mención especial a Julià García, un buen entrenador con quien hice amistad.

Tras eso llegaría el enfrentamiento entre la junta directiva y el Ayuntamiento, y nos tuvimos que marchar en el 2003.

– Tiempo después vuelves a fútbol en un nuevo proyecto, la Fundació Esportiva Grama. ¿Cómo empieza esta etapa y que haces en el club?

– En julio del año pasado, Antonio me propuso entrar a formar parte de la Fundació como patrono y directivo. Dije que si porque a mi el fútbol me encanta desde muy pequeño. De echo yo jugaba de delantero centro, era muy tocho’, pero marcaba bastantes goles.

Mi función aquí es tocar la Área Federativa. Además tengo mucho tiempo, estoy jubilado, y me gusta estar aquí ayudando en todo lo que puedo. Todo es más fácil con amigos como Jaume Abelló, Dani Borrallo,  Genís Vera y el resto de compañeros.

– ¿Creías que lo que era un proyecto creciera tan rápido y funcionará tan bien?

– La verdad es que si, porque conozco a Morales y se que es un gran gestor. Las instalaciones del campo estaban asquerosas, muy desgastadas, deterioradas y sucias; en tres meses se arregló todo el campo. Además tenemos un gerente de instalaciones, Rafa Ortíz, que es como ‘MacGyver’, cosa que toca lo arregla. Han quedado unas instalaciones que son una maravilla.

Podría decir que muchos equipos de categorías superiores no tienen unas instalaciones como estas, o unos servicios como los nuestros: fisioterapeuta (Graciano) y un gran doctor como es Germán Rosales. Los chicos están siempre atendidos, además lo queremos es que todos los chicos sean compañeros y educados.

– En el Benjamín «C», 2º a tres puntos del líder del Grupo 8 de Tercera División, juega tu nieto (Jordi Padilla Samper). ¿Crees que conseguirán el deseado ascenso?

–  Yo creo que si subirán. Ahora hubo un problema de cambio de entrenador pero supongo que como entidad inteligente que somos se solucionará pronto el cambio sin que afecte al equipo.

– Y vamos acabar la entrevista hablando de la famosa tienda llamada Saratoga.

– El nombre venía de un porta-avión que visité con 14 años, además se me quedo el nombre tras ver una película americana, Norte y Sur. Monte la tienda en 1964 y estuve con ella muchísimo tiempo, la cerré el 30 de julio de 2005. Dentro empezamos a vender discos y toca-discos; después fuimos añadiendo más cosas, vendíamos de todo.

Muchas gracias Xavi por prestar tu tiempo y poder hacer esta agradable entrevista.