Un gol de falta de Roger García obre el camí, però dues pilotes salvades sota pals al 93’ impedeixen una victòria que havia estat molt a prop
La Grama torna de Fontetes amb un empat agredolç després de competir al màxim, però sense el premi final de la victòria. El partit va tenir fases per a tots dos equips, però la Grama va generar ocasions suficients per haver sumat els tres punts.
L’inici va ser prometedor. Al minut 8, Varona va avisar amb un contundent cop de cap que el porter local va refusar. Només cinc minuts després, Roger García va estar a mil·límetres de rematar una centrada de Pepe Bonilla a l’àrea petita, estirant-se al màxim però sense arribar-hi per poc. La primera part va mantenir un ritme alt i ocasions a les dues àrees. Al 43′, arribaria una de les jugades polèmiques del matx: possible penal sobre Martí, clarament agafat dins l’àrea, però l’àrbitre no va assenyalar res. Es va arribar al descans amb l’empat inicial.
A la segona meitat, la Grama va sortir amb una marxa més. Al 50’, Roger, de cap, va obligar el porter local a intervenir amb una gran estirada. Sis minuts més tard, Padillo va provar un xut potent que també va neutralitzar el porter, i en el rebot Roger va enviar la pilota fregant el pal. El gol estava a prop… i finalment va arribar. Al minut 62, Roger García va transformar una falta en el gol que avançava els colomencs.
Amb el marcador en contra, el Cerdanyola va augmentar la pressió i, al minut 80, va aconseguir empatar en una acció dins l’àrea. El partit es va obrir i va entrar en una fase de màxima tensió. En el seu primer partit com a titular a la lliga, Guiu va respondre amb una gran aturada al 83’, evitant el 2-1 i mantenint l’equip dins del partit.
I quan semblava que el duel acabaria sense més sobresalts, la Grama va fregar la victòria al 93’: dues rematades consecutives van ser tretes sota pals pel Cerdanyola, culminant un final d’infart que podria haver estat decisiu.
La Grama suma un punt en un camp complicat, amb la sensació d’haver estat molt a prop del triomf. L’equip competeix, genera i creix dia a dia. Toca seguir endavant.
Un gol de falta de Roger García abre el camino, pero dos balones salvados bajo palos en el 93’ impiden una victoria que había estado muy cerca.
La Grama vuelve de Fontetes con un empate agridulce después de competir al máximo, pero sin el premio final de la victoria. El partido tuvo fases para los dos equipos, pero la Grama generó ocasiones suficientes como para haber sumado los tres puntos.
El inicio fue prometedor. En el minuto 8, Varona avisó con un contundente cabezazo que el portero local rechazó. Solo cinco minutos después, Roger García estuvo a milímetros de rematar un centro de Pepe Bonilla en el área pequeña, estirándose al máximo pero sin llegar por muy poco. La primera parte mantuvo un ritmo alto y ocasiones en ambas áreas. En el 43′, llegaría una de las jugadas polémicas del encuentro: posible penalti sobre Martí, claramente agarrado dentro del área, pero el árbitro no señaló nada. Se llegó al descanso con el empate inicial.
En la segunda mitad, la Grama salió con una marcha más. En el 50’, Roger, de cabeza, obligó al portero local a intervenir con una gran estirada. Seis minutos más tarde, Padillo probó un disparo potente que también neutralizó el portero, y en el rechace Roger envió el balón rozando el palo. El gol estaba cerca… y finalmente llegó. En el minuto 62, Roger García transformó una falta en el gol que adelantaba a los colomenses.
Con el marcador en contra, el Cerdanyola aumentó la presión y, en el minuto 80, consiguió empatar en una acción dentro del área. El partido se abrió y entró en una fase de máxima tensión. En su primer partido como titular en la liga, Guiu respondió con una gran parada en el 83’, evitando el 2-1 y manteniendo al equipo dentro del partido.
Y cuando parecía que el duelo acabaría sin más sobresaltos, la Grama rozó la victoria en el 93’: dos remates consecutivos fueron sacados bajo palos por el Cerdanyola, culminando un final de infarto que podría haber sido decisivo.
La Grama suma un punto en un campo complicado, con la sensación de haber estado muy cerca del triunfo. El equipo compite, genera y crece día a día. Toca seguir adelante.
