Categorías
Entrevistes

Belinda Morillo: «Sense l’esport la qualitat de vida de moltes persones canviaria»

belindafisio

Aquesta temporada l’Àrea Mèdica de la Fundació Esportiva Grama, dirigida pel Dr. Germán Rosales Calvo, va incorporar una cara nova. Belinda Morillo Carretero, graduada en fisioteràpia per la Universitat Ramón Llull a la facultat de ciències de la Salut Blanquerna. Després de més de sis mesos amb nosaltres avui la entrevistem.

– Després de diversos mesos formant part del club quines coses podries destacar?

– En primer lloc el companyerisme que hi ha a la Fundació. En ser nova també vull destacar l’acceptació que han tingut amb mi tant a Les Oliveras com al Nou Municipal, des del primer moment totes les persones que han passat per la consulta sempre han estat molt correctes i respectuosos. I sempre hi ha un bon ambient de treball.

– Què és més fàcil: nens o nenes? Petits o grans?

– Amb les nenes tinc més facilitat perquè elles quan han de llevar-se la roba ho fan directament. En canvi als nens petits els fa vergonya i alguns grans també. Suposo que a l’estar acostumats a tenir a un home que és Rocky i al veure que sóc noia i jove doncs els dóna una mica de vergonya.

– Durant aquest temps has hagut de tractar alguna lesió greu?

– La veritat és que no. Per ara he tingut esquinços i algun trencament fibril·lar.

– Si parlem d’instal·lacions, quina de les dues t’agrada més?

– M’agrada més el Municipal. Jo he estat als dos llocs i en Oliveras havien equips entrenant però aquí esta tot més massificat, llavors a Can Peixauet puc veure més tipus de lesions que a dalt.

– Què seria del món sense l’esport o sense la música?

– Sense l’esport la qualitat de vida de moltes persones canviaria tant físicament com psíquicament. I la música és important, sempre hi ha algun tipus de música que t’anima, per exemple en els pacients hi ha alguna que l’ajuda a fer la rehabilitació.

Una dona d'idees clares.
Una dona d’idees clares.

– Fisioterapeuta, trompetista i compromesa políticament. Quines altres facetes podríem descobrir o destacar de tu?

– Doncs a més d’això també esta tot el tema de solidaritat i feminisme que ho porto molt per la mà. El tema de la trompeta, m’agrada molt la música, porto 1 any en una Agrupació de Santa Coloma tocant l’instrument.

– Sabent tot el que fas queda clar que amb organització i ganes es pot fer, o almenys intentar-ho, fer tot el que vols. 168 hores té una setmana, dóna temps o afegiries hores?

– Jo li afegiria més hores per a tot. A mi sempre em falta temps per tot lloc.

– I finalment, com et definiries?

– Sóc una persona que empatitza amb la resta de gent, molt respectuosa, m’agrada ajudar els altres. I pot ser que per la meva professió, en estar en contacte amb tants pacients ja que és una cosa que també es porta perquè a part de ser fisioterapeuta moltes vegades també fem de psicòlegs.

– Moltes gràcies per prestar-nos una mica del teu temps.

belindafisio

Esta temporada el Área Médica de la Fundació Esportiva Grama, dirigida por el Dr. Germán Rosales Calvo, incorporó una cara nueva. Belinda Morillo Carretero, graduada en fisioterapia por la Universidad Ramón Llull en la facultad de ciencias de la Salud Blanquerna. Tras más de seis meses con nosotros hoy la entrevistamos.

– ¿Tras varios meses formando parte del club qué cosas podrías destacar?

– En primer lugar el compañerismo que hay en la Fundació. Al ser nueva también quiero destacar la aceptación que han tenido conmigo tanto en Oliveras como Municipal, desde el primer momento todas las personas que han pasado por la consulta siempre han sido muy correctos y respetuosos. Y siempre hay buen ambiente de trabajo.

– ¿Qué es más fácil: niños o niñas? ¿Pequeños o grandes?

– Con las niñas tengo más facilidad porqué ellas cuando tienen que quitarse la ropa lo hacen directamente. En cambio a los niños pequeños les da vergüenza y algunos grandes también. Supongo que al estar acostumbrados a tener a un hombre que es Rocky y al verme a mi que soy chica y joven pues les da un poco de apuro.

– ¿Durante este tiempo has tenido que tratar alguna lesión grave?

– La verdad es que no. Por ahora he tenido esguinces, alguna rotura fibrilar.

– Si hablamos de instalaciones, ¿cuál de las dos te gusta más?

– Me gusta más el Municipal. Yo he estado en los dos lugares y en Oliveras habían equipos entrenando pero aquí esta todo más masificado, entonces en Can Peixauet puedo ver más tipos de lesiones que arriba.

– ¿Qué seria del mundo sin el deporte o sin la música?

– Sin el deporte la calidad de vida de muchas personas cambiaría tanto físicamente como psiquicamente. Y la música es importante, siempre hay algún tipo de música que te anima, por ejemplo en los pacientes hay alguna que le ayuda hacer la rehabilitación.

– Fisioterapeuta, trompetista y comprometida políticamente. ¿Qué otras facetas podríamos descubrir o destacar de ti?

– Pues además de eso también esta todo el tema de solidaridad y feminismo que lo llevo muy por la mano. El tema de la trompeta, me gusta mucho la música, llevo 1 año en una Agrupación de Santa Coloma tocando el instrumento.

– Sabiendo todo lo que haces queda claro que con organización y ganas se puede hacer o al menos intentar hacer todo lo que quieres. 168 horas tiene una semana, ¿da tiempo o añadirías horas?

– Yo le añadiría más horas para todo. A mi siempre me falta tiempo por todo sitio.

– Y por último, ¿cómo te definirías? 

– Soy una persona que empatiza con el resto de gente, muy respetuosa, me gusta ayudar a los demás. Y puede ser que por mi profesión, al estar en contacto con tantos pacientes pues es algo que también se lleva porqué aparte de ser fisioterapeuta muchas veces también hacemos de psicólogos.

– Muchas gracias por prestarnos un poquito de tu tiempo.