Categorías
Entrevistes

Álex Piache: «A la Fundació s’està fent un gran treball»

Avui hem d’acomiadar i donar les gràcies per estar amb nosaltres durant un temps al colomenc Álex Piache (nascut a Melilla però des dels 4 anys residint a la nostra ciutat) que des de l’estiu ha estat entrenant amb el primer equip de la Fundació Esportiva Grama i després de diversos entrenaments amb l’AEC Manlleu fitxa pel club de Tercera Divisió.

Alejandro Piacentile Valderrama (02/03/1992) es va formar a la pedrera de la UDA Gramenet des d’infantils fins a arribar al B. De la Grama se’n va anar al CCD Turó de la Peira i després d’això va arribar la seva primera sortida a l’estranger, al CE Principat d’Andorra . La seva següent aventura seria a Anglaterra (FC United of Manchester i Ramsbottom United FC). I el seu últim equip va ser el FOX Villa de Nicaragua.

piachegrama– La teva carrera com a futbolista va començar al Nou Municipal des de petit.

– És cert, jo em vaig formar aquí. Vaig estar des d’infantils fins a arribar al filial de la Gramenet a Primera Catalana. En aquest moment estava d’entrenador Lluís Planagumà, i no vaig tenir la sort d’arribar al primer equip. Jo acabava de sortir del juvenil i òbviament fer el salt d’una categoria a una altra era complicat i més per a un defensa tan jove com era.

– De la Grama al CE Principat, un passet proper i fàcil. I després el pas gran a Anglaterra.

– El primer passet sempre crec que ha de ser segur i curt, i en aquest cas va ser Andorra. Un país diferent però que no deixa de ser molt semblant a Catalunya ja que parlen català i castellà. No va ser difícil adaptar-se, tenia llavors 21 anys i la veritat que vaig fer molt bon paper allà aconseguint contactes de clubs de la part alta de la lliga. Després com bé dius arribaria el gran pas, quan vaig arribar a Anglaterra la veritat és que portava molt malament el tema idioma, el meu anglès era dolent.

En la meva etapa allà vaig estar en dos clubs, un dels importants de la ciutat de Manchester després del United i el City, i després al Ramsbottom United on vaig tenir més regularitat i minuts, aconseguint fins i tot un gol que és un record molt bonic. En la setena categoria del futbol anglès, llunyana a la Premier però és una competició molt competitiva que es viu amb la mateixa intensitat, emoció i ganes que en les altres.

– D’una part del món a l’altra. Primer FOX Villa de Nicaragua i després el Petrolero Yacuiba bolivià.

– Va ser un xoc cultural i climàtic molt diferent. Vaig estar jugant a Primera Divisió amb un equip totalment humil. Vaig aconseguir molta experiència, i fins i tot vaig ser el jugador revelació del torneig com a central esquerre, una cosa molt especial i bonic. Després Bolívia no va ser un desengany del tot simplement quan un va sol per la vida al final es topa amb gent amb falta de competència.

Quan es va acabar la meva etapa a Nicaragua em vaig posar en contacte amb un representant bolivià, no vam fer molt bona molles i hi va haver diverses coses que no em van agradar gens d’ell. Van prendre la decisió de venir-me a Bolívia on és cert que per part del club em volien signar, estaven molt interessats en mi, i l’entrenador era el mític Celso Ayala (ex-central de Betis i Atlético de Madrid) qui també em volia. Al final vaig decidir que per estar vivint en aquesta situació amb el meu representant era millor venir-me aquí amb la meva família i esperar una nova oportunitat.

piachefeg– Has estat entrenat molts mesos amb l’equip de Ramón. Què pots dir de la plantilla?

– Em va impactar i sorprendre l’equip que tenen donat que estant en la categoria que estan, Tercera Catalana, és molt difícil trobar jugadors d’una qualitat tan bona, podrien jugar més amunt. El treball de scouting és excel·lent per fer possible això. Hi ha un grup i una qualitat humana increïble.

– Tres anys de vida, 38 equips i un projecte que s’ha consolidat. Què et sembla?

– Des que es va iniciar la Fundació he anat seguint molt al club i he de dir que tots aquests equips estan pujant bastant, el treball d’entrenadors i de tot el que hi ha dins és impressionant. Començant amb què vens al club i la comoditat és màxima, i això ja fa molt perquè un club tiri cap amunt. Òbviament tenim a Antonio Morales de president que ja sabem tots el gran que és i el gran que va fer antigament la Gramenet, peça clau i fonamental en el projecte.

– Si fos possible tornaries per aquí?

– I tant que tornaria per la FE Grama. És una cosa que tinc al cap, intento fer un recull de coses que encara em queden per fer i sens dubte m’agradaria tornar algun dia al Nou Municipal.

– Moltes gràcies per atendre’ns i molta sort a l’AEC Manlleu.

piachenoumuni

Hoy tenemos que despedir y dar las gracias por estar con nosotros durante un tiempo al colomense Álex Piache (nacido en Melilla pero desde los 4 años residiendo en nuestra ciudad) que desde verano ha estado entrenando con el primer equipo de la Fundació Esportiva Grama y tras varios entrenamientos con el AEC Manlleu ficha por el club de Tercera División.

Alejandro Piacentile Valderrama (02/03/1992) se formó en la cantera de la UDA Gramenet desde infantiles hasta llegar al B. Después se fue al CCD Turó de la Peira y tras eso llegó su primera salida al extranjero, al CE Principat de Andorra. Su siguiente aventura sería en Inglaterra (FC United of Manchester y Ramsbottom United FC). Y su último equipo fue el FOX Villa de Nicaragua

piachegrama– Tu carrera como futbolista empezó en el Nou Municipal desde pequeñito.

– Cierto, yo me formé aquí. Estuve desde infantiles hasta llegar al filial de la Gramenet en Primera Catalana. En ese momento estaba de entrenador Lluís Planagumà, y no tuve la suerte de llegar al primer equipo. Yo acababa de salir del juvenil y obviamente dar el salto de una categoría a otra era complicado y más para un defensa tan joven como era.

– De la Grama al CE Principat, un pasito cercano y fácil. Y después el paso grande a Inglaterra.

– El primer pasito siempre creo que debe ser seguro y corto, y en este caso fue Andorra. Un país diferente pero que no deja de ser muy parecido a Catalunya ya que hablan catalán y castellano. No fue difícil adaptarse, tenía entonces 21 años y la verdad que hice muy buen papel allí consiguiendo contactos de clubes de la parte alta de la liga. Después como bien dices llegaría el gran paso, cuando llegué a Inglaterra la verdad es que llevaba muy mal el tema idioma, mi inglés era malo.

En mi etapa allí estuve en dos clubes, uno de los importantes de la ciudad de Manchester tras el United y el City, y después al Ramsbottom United donde tuve más regularidad y minutos, consiguiendo incluso un gol que es un recuerdo muy bonito. En la séptima categoría del fútbol inglés, lejana a la Premier pero es una competición muy competitiva que se vive con la misma intensidad, emoción y ganas que en las otras.

– De una parte del mundo a la otra. Primero FOX Villa de Nicaragua y después el Petrolero Yacuiba boliviano.

– Fue un choque cultural y climático muy diferente. Estuve jugando en Primera División con un equipo totalmente humilde. Conseguí mucha experiencia, e incluso fui el jugador revelación del torneo como central izquierdo, algo muy especial y bonito. Después Bolivia no fue un chasco del todo simplemente cuando uno va solo por la vida al final se topa con gente con falta de competencia.

Cuando se acabó mi etapa en Nicaragua me puse en contacto con un representante boliviano, no hicimos muy buena migas y hubo varias cosas que no me gustaron nada de él. Tomaron la decisión de venirme a Bolivia donde es cierto que por parte del club me querían firmar, estaban muy interesados en mi, y el entrenador era el mítico Celso Ayala (ex-central de Betis y Atlético de Madrid) quien también me quería. Al final decidí que para estar viviendo en esa situación con mi representante era mejor venirme aquí con mi familia y esperar una nueva oportunidad.

piachefeg

– Has estado entrenado muchos meses con el equipo de Ramón. ¿Qué puedes decir de la plantilla?

– Me impactó y sorprendió el equipo que tienen dado que estando en la categoría que están, Tercera Catalana, es muy difícil encontrar jugadores de una calidad tan buena, podrían jugar más arriba. El trabajo de scouting es excelente para hacer posible esto. Hay un grupo y una calidad humana increíble.

– Tres años de vida, 38 equipos y un proyecto que se ha consolidado. ¿Qué te parece?

– Desde que se inició la Fundació he ido siguiendo mucho al club y debo decir que todos estos equipos están subiendo bastante, el trabajo de entrenadores y de todo lo que hay dentro es impresionante. Empezando con que vienes al club y la comodidad es máxima, y eso ya hace mucho para que un club tire hacia arriba. Obviamente tenemos a Antonio Morales de presidente que ya sabemos todos lo grande que es y lo grande que hizo antiguamente la Gramenet, pieza clave y fundamental en el proyecto.

– ¿Si fuera posible volverías por aquí?

– Y tanto que volvería por la FE Grama. Es algo que tengo en la cabeza, intento hacer una recopilación de cosas que todavía me quedan por hacer y sin duda me gustaría volver algún día al Nou Municipal.

– Muchas gracias por atendernos y mucha suerte en el AEC Manlleu.