Aquesta setmana hem parlat amb Miriam Gómez (09/12/93, Badalona) qui va ser secretària i jugadora de la Fundació Esportiva Grama la temporada passada i qui actualment és l’entrenadora de l’Escola «D» i una de les persones importants de la secció femenina del club. Estem parlant d’una de les persones que va estar des de l’inici en aquest club.
– Vas ser una de les persones que vas estar a la Fundació Esportiva Grama des del principi, quins van ser les teves primeres funcions?
– Vaig començar de secretària. Atenia totes les persones que venien; donant-los informació del club, dels preus, provar les robes, etc.
– Molts dels membres de la F.E.Grama van estar vinculats en alguns moments de les seves vides a la UDA Gramenet, també és el teu cas?
– Si. El meu germà, Mateo, va ser jugador de la Gramenet fa tres anys; allí va estar entrenat per David Martín. Durant aquesta temporada vaig estar pel Nou Municipal moltes hores i molts dies.
– Creies que el que era un projecte s’anava a consolidar tan aviat? Podem dir actualment que és un èxit?
– La veritat és que si, que és un èxit. Començàvem de zero i en poc temps es van omplir els equips, va ser una barbaritat.
– De secretària del club a jugadora de l’equip amateur femení. Què tal l’experiència?
– Al principi no estava molt convençuda de jugar a futbol perquè a mi sempre m’ha agradat però mai m’havia atrevit a fer aquest pas, però va ser Rubén qui em va convèncer per provar. Les altres sabien més que jo, moltes d’elles ja portaven temps jugant i jo començava diguem que de zero; a poc a poc vaig anar millorant i sent davantera vaig arribar a fer gols.
– Malgrat ser davantera també vas arribar a jugar de portera, el teu lloc en l’equip de futbol sala on jugues en l’actualitat.
– Si, i aquesta és la posició que més m’agrada. En els entrenaments vaig anar posant-me de portera i al final aquesta és la posició que m’he quedat.
– L’any passat vas ser també entrenadora de l’Infantil-Aleví Femení; i aquesta temporada ets l’entrenadora de l’Escola «D», la segona entrenadora del Juvenil-Cadet i ajudant de l’Aleví-Benjamí-Prebenjamí. Què tal?
– El canvi d’entrenar a les noies l’any passat i aquest any als més petits és gran, però a mi m’agraden molt més els petits, els se portar millor i estic molt contenta perquè estan aprenent molt. Les meves altres dues facetes bàsicament és ajudar els entrenadors i estar amb ells en els entrenaments i partits, ser una més.
– Aquest any el club també gestiona al Municipal Les Oliveres, què et semblen aquestes instal·lacions?
– A mi m’agraden molt. És un camp nou, els vestuaris estan molt bé, és molt bonic, i a més crec que per al futbol femení aquest lloc és ideal.
– Tanquem l’entrevista demanant un desig.
– Que el femení segueixi creixent i se li valori molt més.
– Moltes gràcies per prestar-nos el teu temps.
Esta semana hemos hablado con Miriam Gómez (09/12/93, Badalona) quien fue secretaria y jugadora de la Fundació Esportiva Grama la temporada pasada y quien actualmente es la entrenadora de la Escuela «D» y una de las personas importantes de la sección femenina. Estamos hablando de una de las personas que estuvo desde el inicio en este club.
– Fuiste una de las personas que estuviste en la Fundació Esportiva Grama desde el principio, ¿cuáles fueron tus primeras funciones?
– Empecé de secretaria. Atendía a todas las personas que venían; dándoles información del club, de los precios, probar las ropas, etc.
– Muchos de los miembros de la F.E.Grama estuvieron vinculados en algunos momentos de sus vidas a la UDA Gramenet, ¿también es tu caso?
– Si. Mi hermano, Mateo, fue jugador de la Gramenet hace tres años; allí estuvo entrenado por David Martín. Durante esa temporada estuve por el Nou Municipal muchas horas y muchos días.
– ¿Creías que lo que era un proyecto se iba a consolidar tan pronto? ¿Podemos decir actualmente que es un éxito?
– La verdad es que si que es un éxito. Empezamos de cero y en poco tiempo se llenaron los equipos, fue una barbaridad.
– De secretaria del club a jugadora del equipo amateur femenino. ¿Qué tal la experiencia?
– Al principio no estaba muy convencida de jugar a fútbol porqué a mi siempre me ha gustado pero nunca me había atrevido a dar este paso, pero fue Rubén quien me convenció para probar. Las demás sabían más que yo, muchas de ellas ya llevaban tiempo jugando y yo empezaba digamos que de cero; poco a poco fui mejorando y siendo delantera llegué a marcar goles.
– Pese a ser delantera también llegaste a jugar de portera, tu sitio en el equipo de fútbol sala donde juegas.
– Si, y esa es la posición que más me gusta. En los entrenamientos fui poniéndome de portera y al final esa es la posición que me he quedado.
– El año pasado fuiste también entrenadora del Infantil-Alevín Femenino; y esta temporada eres la entrenadora de la Escuela «D», la segunda entrenadora del Juvenil-Cadete y ayudante del Alevín-Benjamín-Prebenjamín. ¿Qué tal?
– El cambio de entrenar a las chicas el año pasado y este año a los más pequeños es grande, pero a mi me gustan mucho más los pequeños, los se llevar mejor y estoy muy contenta porqué están aprendiendo mucho. Mis otras dos facetas básicamente es ayudar a los entrenadores y estar con ellos en los entrenamientos y partidos, ser una más.
– Este año el club también gestiona el Municipal Les Oliveres, ¿qué te parecen?
– A mi me gustan mucho. Es un campo nuevo, los vestuarios está muy bien, es muy bonito y además creo que para el fútbol femenino ese lugar es ideal.
– Cerramos la entrevista pidiendo un deseo.
– Que el femenino siga creciendo y se le valore mucho más.
– Muchas gracias por prestarnos tu tiempo.

