La Grama supera el Vilassar de Mar (1-0), però un desenllaç cruel a Lleida deixa els colomencs sense play-off
La FE Grama va fer els deures al Municipal de la Grama i va superar la UE Vilassar de Mar (1-0) en l’última jornada de lliga. Però el futbol, de vegades inexplicable i cruel, va voler deixar els colomencs fora del play-off d’ascens en un desenllaç absolutament surrealista.
L’equip de Roberto Morales va sortir decidit a buscar la victòria des del primer minut, dominant territorialment i generant arribades cap a la porteria visitant. Al minut 22, Martí Alonso va veure com se li anul·lava un gol per un fora de joc molt protestat, però la insistència colomenca tindria premi abans del descans.
Al 42’, el mateix Martí va connectar una gran rematada de cap per fer esclatar el Municipal i avançar la Grama amb un gol que feia creure tota una ciutat en que l’accés als play-off era possible.
A la represa, el Vilassar va fer un pas endavant buscant l’empat, però es va topar amb una Grama molt sòlida defensivament. Els colomencs també trobaven espais al contracop mentre el Municipal empenyia sense parar, amb càntics constants i un ambient espectacular.
Mentrestant, els ulls també estaven posats a altres escenaris. Els resultats de L’Hospitalet i, sobretot, de Lleida, marcaven el futur d’una Grama que necessitava una combinació favorable per entrar al play-off. I llavors va arribar el desenllaç més cruel.
Final a Santa Coloma. Victòria de la Grama. Abraçades contingudes i tots pendents dels telèfons. A Lleida, el Vilanova havia empatat al minut 89. Però quan semblava que tot s’acabava, al 92’, arribava el segon gol vilanoví en una acció sense cap mena de sentit. Un cop duríssim. Inesperat. Impossible d’entendre per a molts.
El silenci va substituir l’eufòria. Llàgrimes de ràbia, impotència i frustració van envaïr la gespa del Municipal. Perquè aquest equip ho havia donat absolutament tot. Perquè aquesta família havia lluitat fins a l’últim segon. Perquè, sincerament, mereixia un final diferent. Però el futbol, de vegades, no entén de mèrits.
I tot i el dolor del moment, hi ha una realitat que ningú podrà esborrar. Aquesta Grama ha fet una temporada enorme. Ha competit contra tothom, ha unit una afició, ha fet vibrar el Municipal i ha tornat a il·lusionar una ciutat sencera.
Potser avui el futbol ha estat cruel. Però també ha deixat clar que aquest grup humà té ànima, orgull i futur, molt de futur. I això, tard o d’hora, sempre acaba tornant.
