Possiblement pel nom de de Graciano López Macía no el coneixeran molts dels nostres seguidors, però si en lloc de cridar-ho així en diem «Rocky», segur que els nostres xavals i aficionats saben de seguida de qui es tracta. Sí, és el fisioterapeuta de la Fundació Esportiva Grama, que s’encarrega diàriament d’atendre els nois del club, quan aquests es presenten a la seva consulta amb algun tipus de lesió.
A Rocky l’avalen més de 33 anys com a professional en la matèria, tenint un currículum detallat i ampli, de llarga trajectòria i que a més d’un li agradaria tenir en el seu historial. Home pacient i tranquil on els hi hagi, és una de les peces claus de la Fundació Esportiva Grama des dels seus inicis.
La dedicació que sempre ha ofert al seu treball és d’un autèntic professional. Ho va fer durant quinze anys a la UDA Gramenet, en l’època en què Antonio Morales era el seu president, i en un període brillant d’aquesta fase. Procedia del Adrianense, on també va passar un bon temps, sense oblidar-nos de la seva etapa en equips com l’Espanyol, en Segona «B», el Sant Andreu i el Santboià.
– Als seus seixanta anys, es pot dir allò que ha estat tota una vida lliurat a la fisioteràpia…
– Doncs si -ens comenta Rocky-, he estat més de mitja vida dedicat a això i la veritat és que no em penedeixo, penso que ser «fisio» és la meva autèntica passió. És més, recordo que vaig estar molts anys dedicat al món administratiu, tenia el càrrec de màxim responsable en una oficina i és possible que algú pugui pensar que estic o estava boig llavors per abandonar la meva activitat laboral en un despatx, deixar-ho tot i dedicar-se completament a ser fisioterapeuta.
– En tots aquests anys, suposem que Rocky les haurà vist de tots els colors, però… En quin club t’has sentit més còmode treballant?
– Sens discussió ni dubte de cap classe durant els quinze anys que vaig estar a la Grama amb Antonio Morales de president i, també, quan vaig passar pel Santboià. Són els dos clubs en els que millor m’he sentit tractat.
– Et molesta que et diguin massatgista?
– Per res, diguem que és un sinònim de fisioterapeuta.
– Doncs ja posats què és el que normalment fa un massatgista quan li arriba un futbolista a la seva consulta?
– El primer que hem de fer, o és almenys el que jo faig, és interpretar la lesió del jugador, això ajuda moltíssim i et pot marcar la pauta de per on recuperar-lo.
– Hi ha molta diferència en el que és tractar nens o professionals?
– Sí, sí que n’hi ha. Si es tracta de xavals, cal indicar que aquests es recuperen abans, però sempre plantegen dubtes sobre la lesió. No obstant això un professional t’ajuda més a analitzar la malaltia que pugui patir. És clar, és simplement per experiència.
– Com actues quan es produeix una lesió greu?
– Bé, això ho aprens amb el pas dels anys. D’entrada saps que durant la primera mitja hora el jugador no atén a raons, però passat aquest temps comences a exercir un paper de «psicòleg» sobre el jugador i aquest va entrant en raons.
– Es diu dels massatgistes, fisioterapeutes que, de vegades, exerceixen un paper especial quan tracten de recuperar l’esportista. Es comenta que fan de confessors. És això veritat?
– I tant que ho és. Això sí, hi ha jugadors que t’expliquen, es confessen si em permets l’expressió, però altres són més introvertits i els costa més, però al final la majoria t’acaben explicant coses i en aquest moment és quan apareix la figura del «confessor», circumstància que no crec que li molesti a cap professional, ja que entenc que és part de la missió del massatgista.
– Canviem de tema. Dos anys ja a la Fundació Esportiva Grama. Un període que ha passat ràpid. Com veterà que ets, què és el que més t’ha cridat l’atenció?
– La evolució ràpida, jo diria que gairebé meteòrica que ha tingut. Crec que muntar tot el que hi ha i d’una manera tan professional no s’aconsegueix d’una manera tan veloç i aquí, però, hem vist que s’han assolit fites molt importants en aquest curt període de temps. Considero que és perquè tots estiguem satisfets.
– I la veritat és que ho estem. Moltes gràcies Rocky per prestar teu temps.
A Rocky le avalan mas de 33 años como profesional en la materia, teniendo un curriculum detallado y amplio, de larga trayectoria y que a más de uno le gustaría poseer en su historial. Hombre paciente y tranquilo donde los haya, es una de las piezas claves de la Fundació Esportiva Grama desde sus inicios.
La dedicación que siempre ha ofrecido a su trabajo es de un auténtico profesional. Lo hizo durante quince años en la UDA Gramenet, en la época en la que Antonio Morales era su presidente, y en un periodo brillante de esa fase. Procedía del Adrianense, en dónde también pasó un buen tiempo, sin olvidarnos de su etapa en equipos como el Espanyol, en Segunda «B», el Sant Andreu y el Santboiá.
– A sus sesenta años, se puede decir aquello de que ha sido toda una vida entregado a la fisioterapia…
– Pues sí -nos comenta Rocky-, ha sido mas de media vida dedicado a esto y la verdad es que no me arrepiento, pienso que ser «fisio» es mi autentica pasión. Es mas, recuerdo que estuve muchos años dedicado al mundo administrativo, tenía el cargo de máximo responsable en una oficina y es posible que alguien pueda pensar que estoy o estaba loco entonces por abandonar mi actividad laboral en un despacho, dejarlo todo y dedicarme por entero a ser fisioterapeuta.
– En todos estos años, suponemos que Rocky las habrá visto de todos los colores, pero… ¿En qué club te has sentido mas cómodo trabajando?
– Sin discusión ni duda de ninguna clase durante los quince años que estuve en la Grama con Antonio Morales de presidente y, también, cuando pasé por el Santboiá. Son los dos clubes en los que mejor me he sentido tratado.
– ¿Te molesta que te llamen masajista?
– Para nada, digamos que es un sinónimo de fisioterapeuta.
– Pues ya puestos, ¿qué es lo que normalmente hace un masajista cuando le llega un futbolista a su consulta?
– Lo primero que debemos hacer, o es por lo menos lo que yo hago, es interpretar la lesión del jugador, eso ayuda muchísimo y te puede marcar la pauta de por donde recuperarlo.
– ¿Hay mucha diferencia en lo que es tratar a niños o profesionales?
– Sí, si que la hay. Si se trata de chavales, hay que indicar que éstos se recuperan antes, pero siempre plantean dudas sobre la lesión. Sin embargo un profesional te ayuda mas en analizar la dolencia que pueda padecer. Claro, es simplemente por experiencia.
– ¿Cómo actúas cuando se produce una lesión grave?
– Bueno, eso lo aprendes con el paso de los años. De entrada sabes que durante la primera media hora el jugador no atiende a razones, pero pasado ese tiempo empiezas a ejercer un papel de de «psicólogo» sobre el jugador y éste va entrando en razones.
– Se dice de los masajistas, fisioterapeutas que, a veces, ejercen un papel especial cuando tratan de recuperar al deportista. Se comenta que hacen de confesores. ¿Es eso verdad?
– Y tanto que lo es. Eso sí, hay jugadores que te explican, se confiesan si me permites la expresión, pero otros son mas introvertidos y les cuesta mas, pero al final la mayoría te acaban contando cosas y en ese momento es cuando aparece la figura del «confesor», circunstancia que no creo que le moleste a ningún profesional, pues entiendo que es parte de la misión del masajista.
– Cambiamos de tema. Dos años ya en la Fundació Esportiva Grama. Un periodo que ha pasado rápido. Como veterano que eres, ¿qué es lo que mas te ha llamado la atención?
– La evolución rápida, yo diría que casi meteórica que ha tenido. Creo que montar todo lo que hay y de una forma tan profesional no se consigue de una manera tan veloz y aquí, sin embargo, hemos visto que se han alcanzado logros muy importantes en ese corto periodo de tiempo. Considero que es para que todos estemos satisfechos.
– Y la verdad es que lo estamos. Muchas gracias Rocky por prestarnos tu tiempo.
