Categorías
Entrevistes

Álex López: «Creiem en la magnitud del projecte»

Álex López Martinez, 39 anys d’edat i coordinador de l’equip de Veterans de la Fundació Esportiva Grama, des que el conjunt es va vincular al que és la institució. A ell no li agrada destacar en la funció que realitza, perquè interpreta que és una feina de tots els que componen el bloc, sense excepció de cap mena, entenent que cadascú a la seva manera aporta el granet de sorra corresponent.

La gràcia d’aquesta plantilla està en que després de molts anys jugant per separat i en diversos equips, finalment van decidir tornar a ajuntar-se per recompondre el que ja havia estat en altres temps, representant al que aleshores era la UDA Gramenet.

– Ha passat molt temps i aquí esteu altra vegada.

– Bé, La veritat és que el temps passa volant, però en el nostre cas cal dir que sempre hem mantingut viu el contacte. Teníem per costum reunir-nos un cop l’any en un sopar de companys que compartim el vestuari des de la temporada 1985-86. Va ser aquí on va sorgir la idea de tornar a ajuntar-nos per jugar els caps de setmana.

– Com ho vau fer?

– D’entrada diguem que els jugadors estaven dispersos per diferents equips, i que es tractava d’abandonar els seus respectius clubs per tornar de nou a començar aquesta història. Vam saber de la Fundació Esportiva Grama i que el seu president, Antonio Morales, que era qui durant la nostra època anys enrere també havia presidit l’antiga Grama, era qui havia de donar-nos llum verda. Ens vam posar en contacte amb ell i va ser molt fàcil arribar a un acord.

– Cap condició?

– Diguem que una, si així se li pot qualificar, que els jugadors haguessin pertangut a la UDA Gramenet.

– Com funcioneu? Entreneu totes les setmanes? 

– Sí, cada setmana entrenem. Exactament els dijous a la nit. I cal dir que assisteixen gairebé tots els jugadors als entrenaments. Ens ho prenem seriosament.

– Després a competir…

– Sí, sí, amb tota la serietat del món. Estem en una lliga de veterans ja prop de proclamar-nos campions, ja que només ens falta un punt. Juguem aquest diumenge a les vuit del matí, que sol ser el nostre horari habitual tant si juguem a casa com si ho fem fora.

– Home és un altre al·licient. Si aconseguiu aconseguir l’ascens és un bonic fermall d’or a la vostra primer temporada a la Fundació.

– Doncs si.

– Com ho viviu?

-Amb molta intensitat. S’ha creat un grup magnífic de companys. Compartir el vestuari amb companys teus amb els que t’has passat gran part de la teva vida, és un gran al·licient, perquè no és només jugar el partit i ja està. Després solem anar a esmorzar i ens expliquem les nostres coses.

-És per pensar-s’ho. Tan bon rotllo…

– No sé si és per pensar-s’ho o no, però el que si vull dir és que aquells jugadors que hagin pertangut a la Gramenet, tenen les portes obertes per a incorporar-se.

– És clar que gaudiu, cert?

– Molt. I, a més, veiem que vam aconseguir bons resultats, que no se’ns ha oblidat del tot això de jugar a futbol i que hem obtingut bones marques. Pensa que s’han aconseguit 200 gols a favor per 35 encaixats.

– Vosaltres, que ja sou experts en la matèria, què els podeu transmetre als més joves?

– Nosaltres podem oferir-los el que ens van donar en el seu moment, un reconeixement de valors, perquè ells quan siguin mes grans i segueixin o no en el futbol, ​​facin el mateix. És més, alguns jugadors fan d’entrenadors dels petits.

– Com veieu el projecte en general?

– Quan Antonio Morales ens va comentar la magnitud del mateix, vam veure ràpidament que seria un èxit total. Amb el lideratge del president la Fundació Esportiva Grama, tornarà a ser la tercera pedrera de Catalunya, com ja ho va ser en el seu moment.

– Segur que si.

veteranos

Álex López Martinez, 39 años de edad y coordinador del equipo de Veteranos de la Fundació Esportiva Grama, desde que el conjunto se vinculó a lo que es la institución. A él no le gusta destacar en la función que realiza, porque interpreta que es un trabajo de todos los que componen el bloque, sin excepción de ninguna clase, entendiendo que cada uno a su manera aporta el granito de arena correspondiente.

La gracia de esta plantilla está en que después de muchos años jugando por separado y en diversos equipos, finalmente decidieron volver a  juntarse para recomponer lo que ya había sido en otros tiempos, representando a lo que por aquel entonces era la UDA Gramenet.

– Ha pasado mucho tiempo y aquí estáis otra vez…

– Bueno, la verdad es que el tiempo pasa volando, pero en nuestro caso hay que decir que siempre hemos mantenido vivo el contacto. Teníamos por costumbre reunirnos una vez al año en una cena de compañeros que compartimos el vestuario desde la temporada 1985-86. Fue ahí donde surgió la idea de volver a juntarnos para jugar los fines de semana.

– ¿Cómo lo hicisteis?

– De entrada digamos que los jugadores estaban dispersos por diferentes equipos, y que se trataba de abandonar sus respectivos clubes para volver de nuevo a empezar esta historia. Supimos de la Fundació Esportiva Grama y de que su presidente, Antonio Morales, que era quien durante nuestra época años atrás también había presidido la antigua Grama, era quien debía darnos luz verde. Nos pusimos en contacto con él y fue muy fácil llegar a un acuerdo.

– ¿Ninguna condición?

– Digamos que una, si así se le puede calificar, que los jugadores hubieran pertenecido a la Grama.

– ¿Cómo funcionáis? ¿Entrenáis todas las semanas?

– Sí, cada semana entrenamos. Exactamente los jueves por la noche. Y hay que decir que asisten casi todos los jugadores a los entrenamientos. Nos lo tomamos en serio.

– Luego a competir…

– Sí, sí , con toda la seriedad del mundo. Estamos en una liga de veteranos y a cerca de proclamarnos campeones, ya que solamente nos falta un punto. Jugamos este domingo a las ocho de la mañana, que suele ser nuestro horario habitual tanto si jugamos en casa como si lo hacemos fuera.

– Hombre es otro aliciente. Si lográis conseguir el ascenso es un bonito broche de oro a vuestra primer temporada en la Fundació.

– Pues sí.

– ¿Como lo vivís?

– Con mucha intensidad. Se ha creado un grupo magnifico de compañeros. Compartir el vestuario con compañeros tuyos con los que te has pasado gran parte de tu vida, es un gran aliciente, porque no es solo jugar el partido y ya está. Después solemos ir a desayunar y nos contamos nuestras cosas.

– Es para pensárselo. Tan buen rollo…

– No sé si es para pensárselo o no, pero lo que si quiero decir es que aquellos jugadores que hayan pertenecido a la Grama, tienen las puertas abiertas para incorporarse.

– Está claro que disfrutáis,¿Cierto?

– Mucho. Y, además, vemos que conseguimos buenos resultados, que no se nos ha olvidado del todo eso de jugar a fútbol y que hemos obtenido buenas marcas. Piensa que se han logrado 200 goles a favor por 35 encajados.

– Vosotros, que ya sois expertos en la materia, ¿qué les podéis transmitir a los mas jóvenes?

– Nosotros podemos ofrecerles lo que nos dieron en su día, un reconocimiento de valores, para que ellos cuando sean mas mayores y sigan o no en el fútbol,  hagan lo mismo. Es más, algunos jugadores hacen de entrenadores de los pequeños.

– ¿Cómo veis el proyecto en general?

– Cuando Antonio Morales nos comentó la magnitud del del mismo, vimos rápidamente que sería un éxito total. Con el liderazgo del presidente la Fundació Esportiva Grama, volverá a ser la tercera cantera de Catalunya, como ya lo fue en su momento.

– Seguro que sí. Muchas gracias Álex por prestarnos un poco de tu tiempo.