L’Infantil «A» va afrontar ahir diumenge un altre partit d’aquells que posen en perill qualsevol cor sa. La jornada era propícia, tots els rivals directes havien perdut punts i una victòria els hagués fet sortir de la zona baixa i respirar més tranquils. Es va estar a prop, molt a prop, però en l’últim minut, tot es va enfonsar i finalment el marcador va ser de 3-3 davant el CE Vila Olímpica (rival directe).
Evidentment, hi ha conclusions positives. Es va puntuar, fora de casa, en un terreny de joc impracticable per la gran quantitat de cautxú que s’amuntega sobre ell, es va remuntar un partit que es va posar molt costa amunt i es va demostrar que aquest equip continua molt viu.
El partit va començar amb un gol, en una acció a pilota parada per la part visitant, obra d’Unai Martinez. Encara que no ho sembli, probablement va ser una llosa difícil de suportar a la primera part. El subconscient va relaxar als de Santa Coloma i van desaparèixer del terreny de joc durant la resta de primera meitat. 2-1 al descans amb dos gols semiregalats i va poder ser pitjor. Contagiats per un joc ple d’imprecisions, pilotes sense sentit i errors en el rebuig, van marxar al vestidor amb una cosa molt positiva. El marcador i 35 minuts per canviar el destí del partit.
La segona part, amb un canvi de sistema i sobretot, amb un important canvi d’actitud va ser diferent, encara que va començar amb una clara ocasió de gol local. A partir d’aquí, l’empenta dels colomencs els va fer remuntar el partit. Primer amb un esplèndid gol amb xut des de fora de l’àrea de Raúl Castillo i després amb un autogol producte d’aquest amuntegament de cautxú a què fèiem referència anteriorment. A Vila Olímpica no li quedava més remei que acollir-se a l’heroica i a un esplèndid jugador com Jomi Nazarov, capaç de conduir i regatejar a una velocitat endimoniada. I amb això van empatar en l’últim sospir. Eslàlom impossible del kazakh i gol que entristia la graderia visitant.
3-3 en un partit de futbol amb alta tensió que obliga a seguir remant fortament cap a la riba als de la Fundació Grama.
Després del partit, Rubén Blanco, parlava que «havien perdut 35 minuts però que s’havia demostrat que amb orgull i valentia es podia jugar millor a futbol, que és el que permet guanyar els partits. Hem reaccionat a temps, encara que ens anem amb mal gust de boca al tenir tan a prop els 3 punts. Ara tenim uns dies lliures que ens aniran bé per poder recarregar energia mental i preparar-nos per el que resta de campionat.»

El Infantil «A» afrontó ayer domingo otro partido de esos que ponen en jaque cualquier corazón sano. La jornada era propicia, todos los rivales directos habían perdido puntos y una victoria les hubiera hecho salir de la zona baja y respirar más tranquilos. Se estuvo cerca, muy cerca, pero en el último minuto, todo se vino abajo y finalmente el marcador fue de 3-3 ante el CE Vila Olímpica (rival directo).
Evidentemente, hay conclusiones positivas. Se puntuó, fuera de casa, en un terreno de juego impracticable por la gran cantidad de caucho que se amontona sobre él, se remontó un partido que se puso muy cuesta arriba y se demostró que este equipo continua muy vivo.
El partido comenzó con un gol, en una acción a balón parado por la parte visitante, obra de Unai Martinez. Aunque no lo parezca, probablemente fue una losa difícil de soportar en la primera parte. El subconsciente relajó a los de Santa Coloma y desaparecieron del terreno de juego durante el resto de primera mitad. 2-1 al descanso con dos goles semiregalados y pudo ser peor. Contagiados por un juego lleno de imprecisiones, balones sin sentido y errores en el despeje, se marcharon al vestuario con algo muy positivo. El marcador y 35 minutos para cambiar el destino del partido.
La segunda parte, con un cambio de sistema y sobretodo, con un importante cambio de actitud fue distinta, aunque empezó con una clara ocasión de gol local. A partir de ahí, el empuje de los colomenses les hizo remontar el partido. Primero con un espléndido gol con tiro desde fuera del área de Raúl Castillo y luego con un autogol producto de ese amontonamiento de caucho al que hacíamos referencia anteriormente. A Vila Olímpica no le quedaba más remedio que acogerse a la heroica y a un espléndido jugador como Jomi Nazarov, capaz de conducir y regatear a una velocidad endiablada. Y con eso empataron en el último suspiro. Eslalom imposible del kazajo y gol que entristecía la grada visitante.
3-3 en un partido de fútbol con alta tensión que obliga a seguir remando fuertemente hacia la orilla a los de la Fundació Grama.
Tras el partido, Rubén Blanco, hablaba de que se «habían perdido 35 minutos pero que se había demostrado que con orgullo y valentía se podía jugar mejor a fútbol, que es lo que permite ganar los partidos. Hemos reaccionado a tiempo, aunque nos vamos con mal sabor de boca al tener tan cerca los 3 puntos. Ahora tenemos unos días libres que nos irán bien para poder recargar energía mental y prepararnos para lo que resta de campeonato.»