Avui hem d’acomiadar i donar les gràcies per estar amb nosaltres durant un temps al barceloní Cristian Hidalgo. Des de fa uns mesos va estar entrenant amb el primer equip de la Fundació Esportiva Grama. La setmana passada el jugador fitxava pel FC Ceahlăul Piatra Neamţ de Romania.
Cristian (21/09/1983) va sortir del CE Sant Gabriel direcció al FC Barcelona on va estar jugant a Segona B i fins i tot va ser diverses vegades convocat pel primer equip. En la temporada 2006/07 es va anar al Deportivo de la Corunya per jugar a Primera Divisió i fins i tot a la Copa de la UEFA després de proclamar-se campió de la Copa Intertoto.
Després de tres anys al Depor es va anar a l’Hèrcules amb qui va aconseguir ascendir a Primera i així en la seva segona temporada tornar a tenir minuts en la màxima competició. Després d’això va estar jugant a Segona amb l’Elx i després va començar la seva aventura a l’estranger: Alki (Xipre), Cherno More (Bulgària), Bnei Sakhnin (Israel), Chennaiyin (Índia) i Moghreb Tétouan (Marroc).

– Després d’uns mesos a la Fundació, quines són les teves impressions del club?
– Primer de tot m’agradaria agrair al president Antonio Morales i l’entrenador Ramón el gest que han tingut amb mi en deixar-me entrenar amb l’equip. La Fundació, no té res a envejar als grans del futbol català, té molt bones instal·lacions, gent professional que fa que el club creixi, i sobretot entrenadors qualificats que treballen dia a dia el futbol base, que a la meva manera d’entendre el futbol , és la clau perquè un club a la llarga sigui gran.
També m’agradaria agrair a Jon, Juanjo i a tots els jugadors, del primer a l’últim que m’hagin acollit com a un més de la plantilla.
– Què et sembla l’equip que ha format Ramón?
– La Fundació és un equip que per motius extraesportius està actualment en una categoria que no li correspon. Estic segur que aquest equip estarà l’any que ve a Segona Catalana. Hi ha dos jugadors per lloc que bé podrien jugar de titular cada setmana però només poden jugar onze.
Fran i Iván són dos bons porters, m’agradaria destacar a Iván, que tot i tenir poques oportunitats, és molt professional i dóna gust veure-ho entrenar. La línia defensiva amb Aleksander i Poño s’incorporen sempre a l’atac. Castro, Sato, Miki, Reche i Víctor tenen molt bona sortida de pilota i això fa que l’equip comenci a jugar des del darrere. Són intensos i disciplinats per això són l’equip menys golejat.
La línia de pivots i mitjapuntes m’agrada molt ja que Ramón té moltes possibilitats i posi a qui posi, l’equip no es veu debilitat davant les possibles absències. Kevin, Aritz, Oriol, Balca, Ginés, Moha, Denis, Raúl o David, són tots jugadors de qualitat que els agrada jugar la pilota.
Mora, Jimmy i Pipa són tres jugadors que necessiten poques ocasions per marcar gol i això l’equip ho agraeix. És un equip molt competitiu, compensat en totes les línies i amb una qualitat individual alta.
– Tornaries per aquí dins d’un temps?
– A dia d’avui m’agradaria seguir jugant a l’estranger, però quan arribi el moment de tornar seria un plaer jugar algun any aquí, per dos motius, el primer pel detall que han tingut amb mi i perquè la Grama sempre ha estat un club al qual li he tingut molta estima, i segon perquè tornaria a estar a prop de casa i dels meus.
– Molta sort per Romania!


Hoy tenemos que despedir y dar las gracias por estar con nosotros durante un tiempo al barcelonés Cristian Hidalgo. Desde hace unos meses estuvo entrenando junto al primer equipo de la Fundació Esportiva Grama. La semana pasada el jugador fichaba por el FC Ceahlăul Piatra Neamț de Rumanía.
Cristian (21/09/1983) salió del CE Sant Gabriel dirección al FC Barcelona donde estuvo jugando en Segunda B e incluso fue varias veces convocado por el primer equipo. En la temporada 2006/07 se fue al Deportivo de La Coruña para jugar en Primera División e incluso en la Copa de la UEFA tras proclamarse campeón de la Copa Intertoto.
Tras tres años en el Depor se fue al Hércules con quien consiguió ascender a Primera y así en su segunda temporada volver a tener minutos en la máxima competición. Tras eso estuvo jugando en Segunda con el Elche y después empezó su aventura en el extranjero: Alki (Chipre), Cherno More (Bulgaria), Bnei Sakhnin (Israel), Chennaiyin (India) y Moghreb Tétouan (Marruecos).
– Después de unos meses en la Fundació, cuáles son tus impresiones del club?
– Primero de todo me gustaría agradecer al presidente Antonio Morales y al entrenador Ramón el gesto que han tenido conmigo al dejarme entrenar con el equipo. La Fundació, no tiene nada que envidiar a los grandes del fútbol catalán, tiene muy buenas instalaciones, gente profesional que hace que el club crezca, y sobretodo entrenadores cualificados que trabajan día a día el fútbol base, que a mi manera de entender el fútbol, es la clave para que un club a la larga sea grande.
También me gustaría agradecer a Jon, Juanjo y a todos los jugadores, del primero al último que me hayan acogido como a uno más de la plantilla.
– Qué te parece el equipo que ha formado Ramón?
– La Fundación es un equipo que por motivos extradeportivos está actualmente en una categoría que no le corresponde. Estoy seguro de que este equipo estará el año que viene en Segunda Catalana. Hay dos jugadores por puesto que bien podrían jugar de titular cada semana pero sólo pueden jugar once.
Fran e Iván son dos buenos porteros, me gustaría destacar a Iván, que a pesar de tener pocas oportunidades, es muy profesional y da gusto verlo entrenar. La linea defensiva con Aleksander y Poño se incorporan siempre al ataque. Castro, Sato, Miki, Reche y Víctor tienen muy buena salida de balón y eso hace que el equipo empiece a jugar desde atrás. Son intensos y disciplinados por eso son el equipo menos goleado.
La linea de pivotes y mediapuntas me gusta mucho ya que Ramón tiene muchas posibilidades y ponga a quien ponga, el equipo no se ve debilitado ante las posibles ausencias. Kevin, Aritz, Oriol, Balca, Ginés, Moha, Denis, Raúl o David, son todos jugadores de calidad que les gusta jugar la pelota.
Mora, Jimmy y Pipa son tres jugadores que necesitan pocas ocasiones para marcar gol y eso el equipo lo agradece. Es un equipo muy competitivo, compensado en todas las líneas y con una calidad individual alta.
– Volverías por aquí dentro de un tiempo?
– A día de hoy me gustaría seguir jugando en el extranjero, pero cuando llegue el momento de regresar seria un placer jugar algún año aquí, por dos motivos, el primero por el detalle que han tenido conmigo y porque la Grama siempre ha sido un club al que le he tenido mucho aprecio, y segundo porque volvería a estar cerca de casa y de los míos.
– ¡Mucha suerte por Rumanía!