Al llarg d’aquesta publicació podeu trobar l’entrevista íntegra que els companys de FutbolCatalunya.com han realitzat al nostre president, Antonio Morales.
Quin és el seu punt de vista sobre el futbol català?
A Catalunya s’han fet moltes ximpleries últimament i hem oblidat moltes coses. Exemples: el món solidari, l’empresarial o la unitat. No s’han fet els deures en moltes plataformes i això que tenim una Catalunya única.
Aquí fica a tothom? FCF, clubs, directius…
La FCF és una altra cosa, és un xoc de trens. S’hi ha creat un caciquisme absurd i, si mai apareix algun crític, a aquest se l’acomiada. Ningú accepta les crítiques. El nostre futbol català viu en la pitjor de les misèries amb els clubs encara pendents de loteries i sortejos o demanant ajuda als petits comerciants per a subsistir. I, ara, uns senyors, als qui hem posat nosaltres mateixos, que són els nostres empleats, formen una colla i es creuen tan prepotents que es posen uns sous similars als dels directius de multinacionals.
Sí, però el que ens costa entendre és que a Antonio Morales se’l pugui enredar i a vostè Joan Soteras l’ha enganyat?
Sí, l’únic que m’ha enganyat és Joan Soteras perquè a la resta ni els conec. Calle no sé qui és encara que crec que s’emporta 15.000€ mensuals. Vaig creure en Soteras perquè me’l va avalar un amic en comú (periodista) i els vaig dir a Isern i Talavera que votaria a Joan, donat que li vaig donar la meva paraula perquè creia que era una persona honesta. Mai he volgut que cap persona del meu club vagi a treballar a la FCF ni jo mateix vull formar part de cap junta; ni tan sols de la RFEF, que també m’ho han ofert diverses vegades.
Quant fa que no parla amb Soteras?
Des que vaig veure les falsificacions de signatures.
Quan Morales va ser a Mossos per a declarar va ser un dels seus pitjors moments com a directiu?
Els mossos d’Esquadra em van presentar un ‘paperot’ i em van preguntar si era la meva signatura i, per descomptat, NO ho era. A més, també ho van fer amb la de Manolo García, el nostre vicepresident, apareixia com a secretari i tresorer. Van falsificar càrrecs i signatures i li vaig enviar una còpia a Soteras on li deia, a més, que no era digne de la meva amistat. Mai més he tornat a agafar-li el telèfon.
Per què no s’ha querellat?
Ho he fet. M’he querellat posant una denúncia pública dies enrere. Vaig fer costat Soteras perquè creia en ell, però he de reconèixer que m’ha pres el pèl.
I ara la solució?
En un partit juguen dos i només pot guanyar un; si resulta que hi ha alineació indeguda, guanya l’altre. Si el Sr. Isern no ha fet trampes, no caldria anar a eleccions noves perquè els altres s’han desqualificat sols…
Què li diria cara a cara?
Ja ho vaig dir: m’he sentit manipulat i enganyat per Soteras. Mai he volgut res, fins i tot quan vam crear l’Associació de Clubs, mai he volgut càrrecs. No he consentit que cap membre de la meva Junta participés a la Junta que es va crear. Són poques les persones que s’han permès el luxe de prendre’m el pèl, mentir-me i fins i tot falsificant la signatura. Tot i això, crec en la justicia i els actes de suposat delicte, tard o d’hora, passaran factura a ell i al seu entorn.
Insistim: què li diria a Soteras?
Ja li vaig dir: “Per la dignitat del futbol i la teva, dimiteix”, però els seus assessors, amb un tal Calle al front, li aconsellen el contrari.
I als seus companys presidents de clubs?
Els diria que som part de la RFEF i de la FCF. Soteras i els seus directius se n’han d’anar per dignitat pels suposats delictes greus que se’ls imputen. Mai m’he aprofitat del futbol en gairebé 50 anys i tot i què un senyor m’ha près el pel, el fer una repetició d’eleccions perquè surti un altre de la mateixa banda em faria sentir pitjor.
Quan sent TCE, TSJC, què pensa?
Jo crec en la justícia politica a l’esport, però també crec que haurien d’haver intervingut ja i no sé perquè encara no ho han fet. Si que sé que aquells que porten la investigació fan les passes corresponents i que, tard o d’hora, tots (inclosos els notaris) hauran d’explicar-se. He parlat amb altres clubs que no van anar a votar i els han mostrat actes notarials.
Anirà a l’Assemblea de Sant Cugat? Encara recordem les seves ‘batalles’ amb Joan Gaspart o Antonio Pujol, per exemple.
Aquests senyors mereixien tota la meva consideració. Discutíem, però després parlàvem com a gent del futbol. Ara, en una assemblea en dia feiner, se l’aplaudirà, per a això té els seus acòlits afins. La Justícia és lenta, però no oblideu que sempre arriba. Les Territorials representen el futbol modest i els clubs, a dia d’avui, seguim subsistint amb sortejos, rifes, quotes de futbol base, patrocinadors i amb els nostres diners; mentre que els dirigents s’emporten sous de responsables de multinacionals, com he dit anteriorment.
Tampoc no hauria de ser -i això és de riure- que poc més d’un centenar de persones repartides per totes les Territorials d’Espanya -posats a dit pels presidents malgrat que es digui el contrari- elegeixin el president de la RFEF quan en un minut , per Internet, podria votar tots els adscrits a ella a través dels portals d’Intranet. Això sí… les eleccions es duen a terme quan es desplaça els presidents de les Territorials i aquests vots delegats són els que, després de negociar càrrecs i subvencions -juntament amb altres prevendes- ratifiquen en el càrrec el president. És per això que no són per errors o delictes que la Justícia descobreix els que el fan dimitir.
La trajectòria de Morales al futbol català: “Vaig arribar com a responsable del futbol de base i m’hi vaig quedar 4 anys com a vicepresident i 19 com a president de la UDA Gramanet“, comenta. Després “vaig estar 3 anys com a conseller del RCD Espanyol i responsable de tot el futbol base del club. I ara, ja en porto 11 a la FE Grama“.
Aquesta temporada hi ha “27 equips i ara ja superem el miler d’integrants comptat jugadors i tots els esportistes, amb futbol femení, el futbol inclusiu, el karate, a més d’un treball social impressionant”.
Per què no centrar-se només al futbol?
Perquè el romanticisme que vaig viure a la UDAG no s’adaptava a les noves tendències d’aquest món globalitzat. Vaig veure que no sols podia ser futbol sinó també altres esports com el karate gratuït. La identificació amb la ciutat és excel·lent.
Sí, però vostè podria dedicar tota la inversió en el futbol i no repartir aquest pressupost. A més, a Morales tant se’l veu festejant el final del Ramadà que les diades de la Constitució, la d’Andalusia o la de Catalunya.
Clar que sí. El camp del futbol no només s’ha de fer servir per al futbol. Abans estava buit el 55 per cent dels dies i ara el tenim tot cobert. Un altre exemple: el treball que es fa amb persones que han de complir mesures penals per haver comés errors. Vam signar un acord amb la Conselleria de Justícia, que ens permet ajudar-los i fins i tot els busquem feina. A l’Administració també se l’ajuda mentre que penats es reintegren en un ambient esportiu.
No obstant això, els polítics diuen que la integració és una tasca molt complicada?
El que diguin els polítics… No tots són iguals, com, per exemple, l’alcaldessa Núria Parlon. Quan parlem d’integració i de la realitat de Catalunya ens ajuda moltíssim. Una altra cosa: als polítics se’ls jutja a les urnes.
Anem amb el primer equip perquè aquesta temporada 2023-2024 ha estat bastant irregular per no dir dolenta.
A mi m’agradaria jugar a Primera Divisió, però els nostres recursos econòmics són els que són i cal repartir. Enguany, han pujat tres juvenils i no oblidem que en onze anys hem pujat quatre categories i ara lluitem en una categoria nacional enfrontant-nos a equips històrics.
Bé, però tothom sap que els equips de la FE Grama tenen els seus pressupostos coberts amb tranquil·litat i potencial.
Sí, però això no garantitza res. A vegades, la sintonia no surt entre jugadors i tècnics i cal aprendre dels errors.
Als socis què els diu que lliutaran per ascendir o per quedar-se en terreny de ningú?
Jo els dic que faré tot el que pugui. Més del 50 per cent dels ingressos cal buscar-los a fora, al carrer. i això no és gens fàcil.
Vostè va camí dels 72 anys. No està fins als nassos?
Quan m’enfado, ho dic, però ara ja parlo menys. Vull seguir perquè tinc l’esperança de veure que surt més gent jove capaç de poder dirigir aquesta entitat solidària i integradora. Cal treballar cinc o sis hores diàries (o més) i buscar els recursos arreu. Tinc alguns amics empresaris que ja no em volen veure. I ara per ara ningú es postula per substituir-me.
(ENTREVISTA EN CASTELLANO)
¿Cuál es su punto de vista sobre el fútbol catalán?
En Cataluña se han hecho muchas tonterías últimamente y hemos olvidado muchas cosas. Ejemplos: el mundo solidario, el empresarial o la unidad. No se han hecho los deberes en muchas plataformas y eso que tenemos una Catalunya única.
¿Aquí mete a todo el mundo? FCF, clubs, directivos…
La FCF es otra cosa, es un choque de trenes. Se ha creado un caciquismo absurdo y, si alguna vez aparece algún crítico, a éste se le despide. Nadie acepta las críticas. Nuestro fútbol catalán vive en la peor de las miserias con los clubs aún pendientes de loterías y sorteos o pidiendo ayuda a los pequeños comerciantes para subsistir. Y, ahora, unos señores, a los que hemos puesto nosotros mismos, que son nuestros empleados, forman un grupo y se creen que son los propietarios poniéndose unos sueldos similares a los de los directivos de multinacionales.
Sí, pero lo que nos cuesta entender es que a Antonio Morales se le pueda enredar y ¿a usted Joan Soteras le ha engañado?
Sí, el único que me ha engañado es Joan Soteras porque al resto ni los conozco. Calle no sé quién es aunque creo que se lleva 15.000 € mensuales. Creí en Soteras porque me lo avaló un amigo en común (periodista) y les comuniqué a Isern y Talavera que votaría a Joan, dado que le di mi palabra porque creía que era una persona honesta. Nunca quise que ninguna persona de mi club vaya a trabajar a la FCF ni yo mismo quiero formar parte de ninguna junta; ni siquiera de la RFEF, que también me lo han ofrecido en varias ocasiones.
¿Cuánto hace que no habla con Soteras?
Desde que vi las falsificaciones de firmas.
¿Cuándo Morales estuvo en Mossos para declarar fue uno de sus peores momentos como directivo?
Los mossos d’Esquadra me presentaron un ‘papelote’ y me preguntaron si era mi firma y, por supuesto, NO lo era. Además, también lo hicieron con Manolo García, nuestro vicepresidente, que aparecía como secretario y tesorero. Falsificaron cargos y firmas y le envié una copia a Soteras donde le decía, además, que no era digno de mi amistad. Nunca he vuelto a cogerle el teléfono.
¿Por qué no se ha querellado?
Lo he hecho. Me he querellado poniendo una denuncia pública días atrás. Apoyé a Soteras porque creía en él, pero debo reconocer que me ha tomado el pelo.
¿Y ahora la solución?
En un partido juegan dos y sólo puede ganar uno; si resulta que existe alineación indebida, gana el otro. Si el Sr. Isern no ha hecho trampas, no habría que ir a elecciones nuevas porque los demás se han descalificado solos.
¿Qué le diría cara a cara?
Ya le dije: me he sentido manipulado y engañado. Nunca quise nada, incluso cuando creamos la Asociación de clubs, nunca he querido cargos. No consentí que ningún miembro de mi junta participara en la junta que se creó. Son pocas las personas que se han permitido el lujo de tomarme el pelo, mentirme e incluso falsificando la firma. Pero creo en la justicia y los actos de supuestos delitos tarde o temprano pasarán factura a él y a su entorno.
Insistimos: ¿qué le diría a Soteras?
Ya se lo dije: «Por la dignidad del fútbol y la tuya, dimite», pero sus asesores, con un tal Calle a la cabeza, le aconsejan lo contrario.
¿Y a sus compañeros presidentes de clubes?
Les diría que somos parte de la RFEF y de la FCF. Soteras y sus directivos deben irse por dignidad por los supuestos delitos graves que se les imputan. Nunca me he aprovechado del fútbol en casi 50 años y aunque un señor me ha tomado el pelo, el hacer una repetición de elecciones para que salga otro de la misma banda me haría sentir peor.
Cuando oye TCE, TSJC, ¿qué piensa?
Yo creo en la justicia política en el deporte, pero también creo que deberían haber intervenido ya y no sé porqué todavía no lo han hecho. Si que sé que aquellos que llevan la investigación dan los pasos correspondientes y que, tarde o temprano, todos (incluidos los notarios) tendrán que explicarse. He hablado con otros clubs que no fueron a votar y les han mostrado actas notariales.
¿Irá a la Asamblea de Sant Cugat? Aún recordamos sus ‘batallas’ con Joan Gaspart o Antonio Pujol, por ejemplo.
Estos señores merecían toda mi consideración. Discutíamos, pero después hablábamos como gente del fútbol. Ahora, en una asamblea en día laborable, se le aplaudirá, para lo cual tiene sus acólitos afines. La Justicia es lenta, pero no olviden que siempre llega. Las Territoriales representan el fútbol modesto y los clubs, a día de hoy, seguimos subsistiendo con sorteos, rifas, cuotas de fútbol base, patrocinadores, y con nuestro dinero; mientras que los dirigentes se llevan sueldos de responsables de multinacionales, como he dicho anteriormente.
Tampoco debería ser -y esto es de risa- que poco más de un centenar de personas repartidas por todas las Territoriales de España -puestos a dedo por los presidentes pese a que se diga lo contrario- elijan al presidente de la RFEF cuando en un minuto, por Internet, podría votar todos los adscritos a ella a través de los portales de Intranet. Eso sí… las elecciones se llevan a cabo cuando se desplaza los presidentes de las Territoriales y esos votos delegados son los que, tras negociar cargos y subvenciones -junto a otras preventas- ratifican en el cargo a su presidente. Es por eso que no son por errores o delitos que la Justicia descubre los que le hacen dimitir.
La trayectoria de Morales en el fútbol catalán: “Llegué como responsable del fútbol de base y me quedé 4 años como vicepresidente y 19 como presidente de la UDA Gramanet“, comenta. Luego “estuve 3 años como consejero del RCD Espanyol y responsable de todo el fútbol base del club. Y ahora, ya llevo 11 en la FE Grama“.
Esta temporada hay «27 equipos y ahora ya superamos el millar de integrantes contado jugadores y todos los deportistas, con fútbol femenino, el fútbol inclusivo, el kárate, además de un trabajo social impresionante».
¿Por qué no centrarse sólo en el fútbol?
Porque el romanticismo que viví en la UDAG no se adaptaba a las nuevas tendencias de este mundo globalizado. Vi que no sólo podía ser fútbol sino también otros deportes como el kárate gratuito. La identificación con la ciudad es excelente.
Sí, pero usted podría dedicar toda la inversión en el fútbol y no repartir ese presupuesto. Además, a Morales tanto se le ve cortejando el final del Ramadán que los días de la Constitución, el de Andalucía o el de Cataluña.
Claro que sí. El campo del fútbol no sólo debe utilizarse para el fútbol. Antes estaba vacío el 55 por ciento de los días y ahora lo tenemos todo cubierto. Otro ejemplo: el trabajo que se realiza con personas que deben cumplir medidas penales por haber cometido errores. Firmamos un acuerdo con la Conselleria de Justícia, que nos permite ayudarles e incluso les buscamos trabajo. A la Administración también se le ayuda mientras que penados se recuperan en un ambiente deportivo.
Sin embargo, ¿los políticos dicen que la integración es una tarea muy complicada?
Lo que digan los políticos… No todos son iguales, como, por ejemplo, la alcaldesa Núria Parlon. Cuando hablamos de integración y de la realidad de Cataluña nos ayuda muchísimo. Otra cosa: a los políticos se les juzga en las urnas.
Vamos con el primer equipo porque esta temporada 2023-2024 ha sido bastante irregular por no decir mala.
A mí me gustaría jugar en Primera División, pero nuestros recursos económicos son los que son y es necesario repartir. Este año, han subido tres juveniles y no olvidemos que en once años hemos subido cuatro categorías y ahora luchamos en una categoría nacional enfrentándonos a equipos históricos.
Bien, pero todo el mundo sabe que los equipos de la FE Grama tienen sus presupuestos cubiertos con tranquilidad y potencial.
Sí, pero esto no garantiza nada. A veces, la sintonía no sale entre jugadores y técnicos y es necesario aprender de los errores.
¿A los socios qué les dice, que lucharán por ascender o por quedarse en terreno de nadie?
Yo les digo que haré todo lo que pueda. Más del 50 por ciento de los ingresos hay que buscarlos fuera, en la calle, y esto no es fácil.
Usted va camino de los 72 años. ¿No está hasta las narices?
Cuando me enfado, lo digo, pero ahora ya hablo menos. Quiero seguir porque tengo la esperanza de ver que sale más gente joven capaz de poder dirigir a esta entidad solidaria e integradora. Hay que trabajar cinco o seis horas diarias (o más) y buscar los recursos en todas partes. Tengo algunos amigos empresarios que ya no quieren verme. Y por ahora nadie se postula para sustituirme.
